Elèctriques, rescat pendent

Mariano Rajoy no vol bromes amb el dèficit. Les dades milloren, però s'han d'apuntalar. Per això, Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda i profeta de Rajoy en la matèria, ha dit que «no» als 3.600 milions d'euros que l'Estat havia d'aportar per eixugar part del dèficit tarifari elèctric, estimat en 30.000 milions.

El sector elèctric espanyol té les seves particularitats. Les companyies elèctriques produeixen i distribueixen electricitat a un preu més baix del preu a què la venen, perquè els preus estan regulats pel Govern. Aquestes empreses assumeixen unes pèrdues que els successius governs els han promès -amb solemnes acords- compensar. Mentre arriba aquest moment, sempre endarrerit, el sistema ha generat un deute de 30.000 milions, que algú haurà de pagar i que és una xifra que equivaldria a un altre rescat bancari.

El problema, generat i agreujat pels successius governs, va començar en l'última etapa de Rodrigo Rato al capdavant de l'economia espanyola. El Govern volia evitar pujades impopulars del rebut de la llum i va crear aquest fantasmal dèficit tarifari que va prometre pagar a les empreses en el seu moment. El 2004, quan Zapatero arriba al poder, amb Montilla de ministre d'Indústria, aquest dèficit pujava a 1.800 milions. Molts diners, però una xifra encara manejable, segons els experts. A finals del 2011, quan Rajoy succeeix Zapatero, la xifra ja arribava als 25.000 milions. Una quantitat desorbitada que, unida a la de les caixes d'estalvis, al seu dia hauria provocat la intervenció total de l'economia espanyola. Ara, aquest dèficit s'acosta als 30.000 milions i segueix augmentant, sobretot si el Govern deixa d'aportar els 3.600 milions als quals s'havia compromès.

Notícies relacionades

De los Mozos pren el control d’Indra i Simón en serà president no executiu

La UE viatja a la Xina per alertar dels productes d’AliExpress, Temu i Shein

El gran salt del dèficit tarifari, al passar de 1.800 a 25.000 milions en l'etapa Zapatero, s'atribueix sobretot a la política del que va ser ministre d'Indústria entre el 2006 i el 2008, el socialista Joan Clos, exalcalde de Barcelona. Clos, amb el vistiplau de Zapatero, va fomentar les anomenades energies renovables amb subvencions excepcionals, que van provocar una onada d'inversions a l'empara d'ingressos segurs i sense risc, finançats amb recàrrecs en la tarifa elèctrica i ajudes estatals.

Poc importava que, per exemple, produir energia fotovoltaica costés set vegades més que la hidroelèctrica. Miguel Sebastián, quan va rellevar Clos es va adonar del disbarat, però potser va ser massa tard i el problema ja estava fora de control. El PP, quan va arribar al poder, amb José Manuel Soria de ministre d'Indústria, va decidir aparcar l'assumpte. Ara, el dèficit és un immens problema de 30.000 milions, que incideix directament en les companyies elèctriques, però que també és un assumpte de país i que equival a un altre rescat com el bancari. Un embolic que va muntar un Govern, va engrandir el següent i que l'actual té pendent resoldre.