Així és el defraudador

Directiu, de 36 i 45 anys, de l'àrea de finances, compres, vendes o màrqueting i amb més de sis anys d'antiguitat. Aquest és el retrat robot de qui comet frau a les empreses. La dada sorgeix d'un estudi de 596 casos en 78 països portat a terme per la consultora KPMG. Les característiques de qui enganya l'empresa en benefici propi no varien gaire en l'anàlisi del 2013 respecte a la del 2011. En el 61% dels casos els fraus els cometen els mateixos treballadors i, la majoria, amb l'ajuda de còmplices, fet que revela l'augment dels suborns i la corrupció.

Respecte a l'estudi de l'any 2011, destaca que el tipus de frau i de defraudador estan en constant canvi. «El més desconcertant dels fraus és que sempre estan mutant, com el virus de la grip. Pots curar la soca d'avui, però l'any que ve evolucionarà a una cosa igual de perjudicial, o fins i tot pitjor», manifesta Phil Ost­walt, coordinador global d'investigacions per a la pràctica global de Forensic de KPMG. Un canvi destacat és el creixent ús de tecnologia per part dels defraudadors, i no solament en països avançats.

Un altre dels trets és que es tracta d'algú que realitza aquestes pràctiques ocasionalment. «Es tracta d'un empleat de confiança, amb càrrec de responsabilitat, i amb una suposada conducta fraudulenta que sorprendria els altres», segons l'informe. La raó majoritària per cometre frau és l'econòmica. D'un total de 1.082 motivacions investigades en l'estudi, «614 tenen a veure amb l'avarícia, el benefici i les dificultats econòmiques».

El delicte més comú és l'apropiació indeguda d'actius, que es troba en el 56% dels casos. Dins d'aquest apartat destaca la malversació, amb el 40%; i el frau en les compres, amb el 27%. El segon delicte més habitual és l'obtenció d'ingressos mitjançant activitats fraudulentes i il·legals, amb el 24% del total. En el 43% dels casos, l'impacte econòmic per a l'organització supera els 500.000 dòlars (367.000 euros).

Notícies relacionades

Catalunya aporta el 15% de l’ocupació a Espanya: 32.000 afiliats més per l’estirada del turisme per Setmana Santa

Guadalupe, restauradora de mobles antics: «Les deixalles d’alguns són els meus tresors»

A escala global, en un de cada tres fraus hi van estar presents «elements de suborn i corrupció». En el cas d'Espanya, Ángel Requena, soci de Forensic de KPMG a Espanya, destaca que el sector públic és un dels més afectats. Els defraudadors es veuen atrets per «les subvencions o les cotitzacions a la Seguretat Social», cosa que posa més en dificultats l'Administració.

Segons Requena, «en la majoria dels casos, les investigacions revelen que els defraudadors són persones amb poder per prendre decisions i amb l'oportunitat de cometre el frau: executius i alts directius».