Miguel Torres Maczassek: «El 2015 traurem un cava al mercat»

OLGA GRAU: ¿Com els afecta la caiguda del consum a Espanya?

MIGUEL TORRES: Des de fa anys, no només amb aquesta crisi, el consum per càpita cau. Però amb la crisi ha empitjorat el consum en la restauració. El consumidor ha tendit a traspassar-lo cap a la compra en botigues o súpers. El que es veu amb aquesta dinàmica és que les marques que han fet més feina els últims anys són les que aguanten més.

O. G.: ¿Quins van ser els seus resultats el 2012?

M. T.: Com a grup, el resultat va ser positiu, amb un augment de la facturació del 8%, fins a 232 milions d'euros. Però va ser gràcies a l'exportació perquè en el mercat nacional les vendes van créixer el 0,4%. En aquesta situació ens hem de recolzar en l'exportació, que és on hi ha les oportunitats.

ENRIC HERNÀNDEZ: ¿Quina és la proporció restaurants/súpers?

M. T.: Espanya és un país especial. La restauració sempre hi ha tingut una importància gran que no es troba a la resta d'Europa ni del món. Tenim unes vendes bastant estables, a meitats. La restauració és el lloc per construir les marques, és on el consumidor les tasta per primera vegada. Per a nosaltres aquest equilibri entre els dos canals és molt important.

AGUSTÍ SALA: A l'exterior destaca la seva presència a la Xina...

M. T.:Vam arribar a la Xina el 1997. Avui és una empresa 100% nostra i ja és la segona més important del grup, amb una facturació de 26 milions. Potser va ser una aventura al principi, però avui és una empresa amb bona rendibilitat i una bona expansió. De fet estem entre la primera i segona posició com a importadors de vins. La Xina és un mercat amb moltíssim potencial.

SALVADOR SABRIÀ: ¿S'han trobat amb problemes de còpia o inseguretat jurídica?

M. T.:Nosaltres, no. Però el xinès sí que és un mercat molt influenciat pels vins francesos i molts d'aquests sí que tenen risc de falsificació. Nosaltres intentem controlar la comercialització i tenim les nostres pròpies botigues en moltes ciutats i això ens permet que el vi que arriba sempre tingui garantia per al consumidor.

JOSEP MARIA BERENGUERAS: ¿Tenen previst obrir nous mercats? Si és així, ¿quins?

M. T.:Estem presents en aproximadament 150 països. Sempre queda algun mercat, però ara ja són més petits que grans. On sí que veiem un gran potencial de creixement és en els mercats de l'Àsia o de l'Àfrica, que sempre han estat un conjunt de països una mica oblidats. Amb vista al futur tindran un gran potencial.

S. S. : ¿Tot l'Àfrica?

M. T.: Són mercats com Nigèria o Angola, amb creixements del PIB del 7% i en què avui ja hi ha un cert consum de vi i de destil·lats. Hi ha marques de tot el món que fan un esforç per arribar-hi i una empresa d'aquí també ho ha de fer. Són mercats molt petits però amb un gran creixement.

O.G. : ¿Amb l'auge que hi va haver de nous cellers veuen opcions de compres?

M. T.: En general, els cellers que van fer bé la seva feina no estan en venda i han aconseguit construir una marca. I els que no ho han aconseguit tampoc són interessants. Pensem més en el creixement orgànic amb diversos projectes que estem començant. El 2015 pensem sortir amb la primera producció de cava, també fem un projecte amb les Ries Baixes.

O. G.: ¿Cava?

M.T.: Des de fa 50 anys els consumidors ens pregunten per què, estant al Penedès, no produïm cava. Ha arribat un punt en què fins i tot a nivell internacional ens ho demanen. Volem entrar en aquest mercat amb molta humilitat, produccions petites, de valor afegit i aprofitant l'experiència atresorada quan vaig ser a Xile els últims anys, on vam fer alguns projectes de vi espumós elaborat amb mètode tradicional.

E.H.: ¿Quant i a què dediquen la inversió en R+D?

M. T.: Cada any hi dediquem entre dos i tres milions d'euros. Els últims anys, l'hem enfocat a mitigar els efectes del canvi climàtic. El meu pare ha estat el que ho ha defensat i nosaltres com a cinquena generació ho continuem. Al celler de Vilafranca hi tenim més de 12.000 metres quadrats de plaques fotovoltaiques i una caldera de biomassa que aprofita les restes de la poda per generar energia per escalfar l'aigua que es fa servir en els processos productius. Cada vegada plantem més bosc. De fet tenim més hectàrees de bosc que de vinya. Tenim bastants projectes d'innovació, com l'ús d'algues per captar el CO2 de la fermentació, i el posterior ús de les algues com a biomassa per a les vinyes. I per primera vegada tindrem al nostre centre de visites un tren elèctric que funcionarà amb plaques solars.

A.S. : Les inversions en energia ¿són per a autoconsum?

M. T.:Sí. El celler que tenim a la Rioja hi ha moments de l'any que no necessita electricitat externa. És positiu per a l'empresa perquè la fa més eficient, però al final volem fer vins més sostenibles i que redueixin l'empremta de carboni.

A. S.: I ¿hi ha retorns?

M. T.: Tenim la sort de ser una empresa familiar i de poder prendre decisions que potser a curt termini no tenen tant sentit, però sí a llarg. Per fer vins de qualitat cal orientar-se al llarg termini.

A. S. Així, de borsa ni parlar-ne ¿oi?

M. T.: No. Ni ho comentem. Actualment estem fent un canvi generacional -de la quarta a la cinquena generació-; i per als de la cinquena la nostra il·lusió seria que algun membre de la sisena s'interessés pel vi i continués.

E. H. : ¿Tenen, com altres empreses, problemes de finançament?

M. T.: No. Una de les nostres premisses com a empresa familiar és l'autofinançament. Hi ha moments de l'any en què el deute és zero. Potser podríem tenir un creixement més ràpid amb altres vies de finançament, però som conservadors. I aquesta crisi ens ha demostrat que l'estratègia ha resultat positiva.

A. S.: ¿Preveuen diversificar més enllà del vi i l'alcohol?

M. T.: Pensem que cadascú s'ha de centrar en allò que realment sap fer bé. Però hem fet algunes entrades en altres segments com en el de distribució d'alimentació, delikatessen. Tenim una empresa denominada Torres Import que importa productes de tot el món, però orientada al segmentpremiumdel mercat. Ja està en els tres milions d'euros de facturació i creix a poc a poc.

A. S. : ¿Volen créixer en més DO?

M. T.: Ja estem en bastantes. Tenim vinyes a Toro i Jumilla, però encara no hi produïm vi. I un projecte a Tremp amb vinyes a 900 metres d'altitud i en el futur produirem perquè dóna una qualitat extraordinària. Amb l'escalfament global veiem que les vinyes a més altitud aconsegueixen acideses i precursors aromàtics molt bons. Es poden fer vins de gran qualitat en zones on fins ara ningú es plantejava fer-ne.

S. S.: ¿Tant pesa el clima?

M. T.: El cep és molt sensible als canvis de temperatura. Un canvi d'un o dos graus es nota molt en el raïm. Ara tenim projectes per mitigar el canvi climàtic i a més fer una viticultura diferent. Antigament es treien les fulles perquè al raïm li toqués el sol. Avui es fa al contrari. Crec que amb aquestes tècniques i altres se seguiran fent vins d'alta qualitat. El cert és que naixeran noves zones de producció de vi que fins ara no havíem contemplat.

Notícies relacionades

L’amo del Rockefeller Center sobrevola el 22@

Un estudi del Deutsche Bank afirma que el títol universitari “ja no és garantia d’èxit laboral” després de la irrupció de la IA

O. G.:¿Com quines?

M. T.: Als Prepirineus i al Pirineu. L'any passat vam comprar 20 hectàrees al pirineu aragonès a 1.200 metres, on avui la vinya encara no madura bé, però estem convençuts que en uns 15 o 20 anys ho farà i en sortiran vins excel·lents. Ens hem de començar a preparar per a aquest canvi que es produirà en el món del vi.