Hi havia...

De les nombroses narracions sobre el que ha passat a la gran illa mediterrània, inesperat al ser un país allunyat del centre del poder, destaca una crònica dels mals acumulats durant lustres, cosa que feia presagiar el desenllaç. En clau historicista, un cronista explica que a l'illa es deixaven de recaptar més del 30% dels impostos, i que els interessos del deute emès per compensar la falta de recursos van arribar a equivaler la recaptació anual. Bona part de l'esforç fiscal de la població es desviava en benefici dels creditors, la majoria ciutadans i mercaders (multinacionals) d'altres països. Aquests preferien aquestes emissions per ser més segures per diversificar riscos. Les nacions veïnes, desconfiant dels illencs, havien enviat uns anys abans un home de prestigi, representant dels creditors. Després de la crisi, el poder es va concentrar entre els més rics (pagesos grassos) i l'església local.

¿És Xipre? No, és Mallorca el 1405. La seva fallida es recull a España en crisis. Las grandes depresiones económicas, 1348-2012, d'Enrique Llopis i Jordi Maluquer de Motes. Qui narra aquest capítol és Antoni Furió. L'enviat dels creditors (troica) era un català, que va fracassar. Això sí, la crisi va acabar amb el feudalisme. No es veu que li passi al capitalisme.