El president de la UE esmorteeix les retallades a Espanya

El president de laUnió Europea (UE),Herman Van Rompuy, ha presentat poc després de mitjanit una nova proposta maquillada demarc pressupostari per al període 2014-2020 que esmorteeix una mica les retallades en fons regionals i cohesió per atendre les queixes d'Espanya, França, Itàlia, Portugal, Grècia i els països de l'Est. Però incrementa el tall en les partides destinades a inversió en creixement i xarxes transeuropees i a la política exterior i manté la retallada global del pressupost. La nova proposta garanteix a Espanya unaajuda regional especial de 2.800 milions i representa perdre una mica menys en agricultura.

Lacimera europea es reprendrà al migdia per donar temps a les delegacions nacionals a analitzar la nova proposta. Lacimera està bloquejada a causa del xoc frontal entre els països rics i els països pobres de la UE sobre el futur marc pressupostari.

MENYS EUROPA

La proposta de Van Rompuy, amb unsostre de despesa global d'1,01 bilions, suposa una retallada de 24.000 milions respecte al marc financer actual (2007-2014) i converteix en paper mullat les declaracions oficials a favor de «més Europa». La proposta és, a més, inferior en 80.000 milions al projecte que la Comissió Europea va considerar com el mínim indispensable per finançar adequadament les polítiques europees i contribuir alcreixement i la creació d'ocupació.

El grup format per laGran Bretanya, Alemanya, França, Holanda, Suècia, Àustria, Finlàndia i Dinamarca han defensat una retallada de la despesa per limitar les seves contribucions alpressupost de la UE. La Gran Bretanya, Suècia, Holanda i Finlàndia fins i tot han exigit públicament una retallada superior a la proposada per Van Rompuy. Menys bel·ligerant, la cancellera alemanya,Angela Merkel, va assegurar a l'inici de la cimera que mantindrà una actitud «constructiva» en les negociacions, però va advertir que «Alemanya defensarà els seus interessos».

ELS XECS DELS RICS

La Gran Bretanya, Alemanya, Holanda i Àustria han exigit a més conservar els seus xecs, i per això cada any se'ls torna una part de la seva contribució al pressupost europeu perquè no sigui excessiva. Dinamarca ha reclamat beneficiar-se també d'un xec a partir del 2014 per corregir la seva «elevada» contribució a la UE.

Davant aquest bloc, els països de l'Est i els països perifèrics (Espanya, Itàlia, Portugal, Irlanda i Grècia) s'han oposat a les retallades proposades en fons regionals i agricultura. El president del Govern, Mariano Rajoy, ha assenyalat que no podia acceptar la proposta, perquè Espanya s'exposa a perdre uns 20.000 milions en ajudes europees.

L'EUROCAMBRA, CONTRA RETALLADES

Notícies relacionades

La cimera europea, bloquejada pel xoc entre rics i pobres sobre el pressupost

La cimera sobre el pressupost europeu conclou sense acord

Aquestes països han tingut el suport delParlament Europeu, el president del qual, Martin Schulz, ha previngut els líders dels països rics que la institució no podrà aprovar un pressupost amb les retallades plantejades per Van Rompuy. El sostre de despesa ha de ser ratificat per l'Eurocambra, cosa que li confereix un poder de veto.

França, encara que defensa una retallada de la despesa global, s'ha oposat que afecti l'agricultura i qüestiona el manteniment del xec britànic. «França vol un pressupost controlat, però de creixement», ha assegurat el seu president,François Hollande. «La política agrícola no és una política francesa, és una política europea que permet a Europa alimentar-se i exportar», ha destacat Hollande. Per això, França fa front comú amb Espanya, Itàlia i els països de l'Est en defensa de les ajudes agràries.