Llarga durada

«Penses que és culpa teva»

Lurdes Gurría,a Barcelona.

Lurdes Gurría,a Barcelona. / JULIO CARBÓ

1
Es llegeix en minuts

«Tinc 37 anys i sóc soltera sense fills. M'havia plantejat ser mare però això costa uns diners que ara no tinc». Lurdes Gurría -barcelonina de 37 anys, i amb més d'un any a l'atur- és el que a les estadístiques se'n diu desocupada de llarga durada.

Llicenciada en Història i màster en cooperació al desenvolupament i en polítiques d'igualtat, Lurdes treballava com a tècnica d'Igualtat a l'Ajuntament de Rubí fins que les retallades la van deixar al carrer. Des d'aleshores, no ha deixat de buscar, sense èxit, i per això està com a parada de llarga durada.

Aquest estatus té moltes conseqüències. Per començar, els plans s'aparquen i les prioritats canvien.«Per descomptat, fa temps que s'ha acabat el viatjar i el sortir», diu. Molt importants són els efectes sobre l'estat d'ànim.«Quan et passes tant de temps buscant feina i no en trobes, hi ha un moment en què et sents molt malament. Penses que potser és un problema teu», explica.

Oposicions

«En el sector social hi ha poques ofertes. A més, al mercat cada vegada exigeixen més a canvi de sous molt baixos. I l'edat també és un obstacle», detalla. Ella ho intenta. En aquest temps s'ha presentat a dues oposicions a Platja d'Aro i Montornès, i no les va aprovar. Està pendent que surti la data d'una altra a Pallejà. Fa uns dies va anar a una visita d'orientació professional del Servei d'Ocupació Català. Allà li van aconsellar:«O te'n vas d'Espanya o muntes un negoci».

Notícies relacionades

Això, marxar, és el que han fet aquest any uns quants amics seus, llicenciats en diferents àmbits. Se n'han anat a l'Argentina, a Xile, a Londres, a Suïssa...«No ho descarto -diu ella-.De fet, els meus amics estan movent el meu currículum. El que tinc clar és que si me'n vaig és per treballar del que sé fer, no de cambrera per aprendre idiomes». No solament és per punt d'honor professional:«Els meus pares necessiten la meva ajuda i jo vull estar amb ells».

Així que el seu projecte passa per seguir buscant feina de la seva especialitat. Fins al desembre, a partir de llavors farà«el que sigui». «És que al març se m'acaba l'atur».