¿Què és el deute subordinat?

El nou marc regulador establert per les autoritats comunitàries a les entitats financeres, amb més exigències de capital i de fons propis, ha obert noves oportunitats d'inversió per als particulars. L'increment de les ràtios de solvència fomenta l'aparició d'emissions de deute subordinat particularment ben retribuït al qual es poden sumar els particulars. Però ¿què és el deute subordinat?

El deute subordinat el componen habitualment títols o valors de renda fixa amb rendiment explícit i emesos normalment per entitats de crèdit que ofereixen una rendibilitat més alta que altres actius de deute. Com sol passar en qualsevol producte financer, aquesta rendibilitat més elevada s'aconsegueix a canvi de perdre liquiditat i assumir un cert nivell de risc, centrat en la capacitat de cobrament en cas d'extinció i posterior liquidació de la societat --la fallida o bancarrota--, ja que està subordinat el pagament en ordre de prelació en relació amb els creditors ordinaris.

Això vol dir que, en cas de fallida de la societat, primer cobraran els creditors ordinaris i després, si queda un romanent en els actius, podran cobrar els posseïdors d'aquest tipus de deute. En el cas de les emissions d'entitats financeres de balanç sòlid aquest risc de impagament total està completament minimitzat. La retribució del 7,5% anual de La Caixa aporta un tipus d'interès destacable com a conseqüència dels tipus d'interès existents en el mercat (el deute públic de la Generalitat, per exemple, del 4,75% anual) i la previsible evolució dels tipus d'interès els pròxims anys.  

En el cas de les entitats de crèdit aquest deute és, juntament amb les participacions preferents, un instrument híbrid de capital, en el sentit que compleix certs requisits que el fan semblar parcialment al capital ordinari de les entitats de crèdit, motiu pel qual és computable com a recursos propis  (integra elcore capital, partida del balanç que mostra la solvència).

Notícies relacionades

La Caixa emet 1.500 milions en bons a cinc anys a un interès del 7,5%

Telefónica perd 1.355 milions fins al juny per les vendes a Llatinoamèrica

Pel que fa al règim fiscal, és el mateix que el de qualsevol actiu financer amb una rendibilitat prefixada. Els interessos reben la qualificació de rendiments de capital mobiliari a integrar (al 19% o al 21%, d'acord amb la quantitat d'interessos percebuts durant l'any) en la renda de l'estalvi, igual que el rendiment obtingut en l'amortització, la transmissió, el canvi o la conversió d'aquests actius.

Si bé en els fullets explicatius d'aquesta mena de productes s'estableix que es pot vendre quan es vulgui en els diferents mercats, i és probable que així sigui ja que no hi ha cap impediment legal perquè es faci, res assegura un preu de recompra abans del termini d'amortització. Si un particular decideix vendre's els bons de deute abans del termini de venciment, ho pot fer, però exposant-se a no recuperar la totalitat de la inversió si el mercat considera que l'entitat que l'emet travessa un moment delicat. En el cas de l'emissió de La Caixa, la solidesa del balanç de l'entitat minimitza gairebé totalment els riscos assumits si es compara amb la inversió directa en borsa, per exemple. A més, la rendibilitat obtinguda és un bon punt de partida en una cartera d'inversió a mitjà termini de qualsevol inversor ambiciós.