Esperant Trichet...

Només el Banc Central Europeu (BCE) pot rescatar Espanya i Itàlia, i per extensió l'euro, abans que sigui massa tard. I ho pot fer comprant deute públic d'aquests dos països, cosa que actuaria immediatament com a escut contra els especuladors. Això donaria aire als líders de la UE perquè posin en marxa els mecanismes pactats en la cimera del mes de juliol.

Perquè fins d'aquí uns quants mesos no serà possible que el Fons d'Estabilitat Financera pugui donar crèdits a països amb problemes o comprar deute d'aquests per evitar que recorrin a un rescat. Es tracta d'evitar que estats massa grans per ser salvats caiguin i arrosseguin l'euro.

Però perquè el BCE pugui actuar com a tallafoc, haurà d'allunyar-se de l'ortodòxia que arrossega des dels seus inicis. La institució europea, creada l'1 de juny de 1998, va ser el pas previ al naixement de l'euro. Des de la seva fundació, la seva missió va ser doble: definir la política monetària i fixar els tipus d'interès.

El BCE té com a única obsessió vetllar per l'estabilitat dels preus mentre que la principal prioritat de la Reserva Federal dels EUA és garantir el creixement.

Les fixacions no es poden entendre sense una mica d'història. Part de la raó per la qualAdolf Hitlerva arribar al poder democràticament va ser la incontrolable hiperinflació a Alemanya durant la República de Weimar. El primer president del Bundesbank,Wim Duisenberg, va definir l'estabilitat de preus com una taxa d'inflació anual de menys, però a prop, del 2%. I aquesta premissa és encara el principal objectiu d'Alemanya, principal accionista del BCE. Als EUA, l'experiència de la Gran Depressió va fixar la vocació de la Reserva Federal en el costat oposat: el creixement.

La crisi ha alterat els costums. La primera setmana de maig del 2010, el BCE va orquestrar una intervenció sense precedents per adquirir deute públic i privat amb la col·laboració dels bancs centrals de la Gran Bretanya, el Japó, el Canadà i Suïssa. Va actuar com un bàlsam.

Notícies relacionades

Salgado atribueix la tensió financera a la situació dels EUA i a la demora a aplicar les mesures de la CE

L'Estat té necessitats de finançament de 48.000 milions

En els últims mesos ha arribat a comprar més de 70.000 milions de deute grec, irlandès i portuguès, però des de fa més de quatre mesos no mou cap fitxa. Ahir van emergir els rumors que es podria reprendre el pla de compra de bons.

En la reunió d'avui del consell del BCE emergirà un altre cop el debat. L'ortodòxia versus la supervivència. I al finalitzar, sortirà a parlarTrichet.