L'Estat té necessitats de finançament de 48.000 milions

Les necessitats de finançament de l'Estat haurien d'obligar el Tresor Públic a efectuar emissions per valor de 48.000 milions d'euros. Aquesta xifra és el resultat de respectar el volum d'emissions pendents una vegada descomptat el coixí de liquiditat que ha generat el Tresor i que arriba als 40.000 milions. La pròxima emissió tindrà lloc avui. Seran bons a tres anys i obligacions amb venciment el 2015. Però per seguir el mercat de deute convé tenir en compte alguns aspectes.

LES EMISSIONS DEL TRESOR Rendibilitats en funció del període

El producte més popular i conegut per l'estalviador espanyol és la lletra del Tresor. Segons la durada d'aquest actiu existeixen tres ofertes: a sis mesos, un any i 18 mesos. El gran atractiu de la lletra és que no cal esperar que venci el termini per cobrar la rendibilitat, ja que el rendiment es percep per endavant. Cada lletra val 1.000 euros. Però a l'hora de pagar-la es descompta la rendibilitat que se n'obtindrà. Així, si l'emissió té un interès del 3,7%, l'estalviador haurà de pagar 963 euros. Al cap d'un any, quan venci l'actiu, l'estalviador percebrà 1.000 euros per títol. És a dir, li abonaran els 37 euros en concepte d'interès. Com més llarg és el temps de durada d'un actiu de renda fixa, més gran és la seva rendibilitat. El funcionament dels bons i les obligacions és diferent del de les lletres. En aquests productes la rendibilitat es percep de forma anual, mitjançant el pagament del que es coneix com a cupó. Cada bo o obligació té un valor mínim de 1.000 euros.

ACTIUS A LLARG TERMINI L'únic fix és la rendibilitat

La denominació de renda fixa acostuma a confondre els estalviadors. L'únic fix és la rendibilitat promesa per l'emissor a l'hora de comprar l'actiu. Dit d'una altra manera, si l'inversor compra un bo a cinc anys al 3,9%, obtindrà aquest rendiment anual durant el període de temps fixat. Però els preus del deute es mouen diàriament en el mercat secundari de renda fixa. Per a la seva negociació en el mercat, als actius de renda fixa se'ls dóna un valor: el 100%. És a dir, si una obligació ha costat 1.000 euros, el 100% seran aquests 1.000 euros. Si s'esperen 10 anys, l'Estat tornarà aquesta quantitat. Però si finalment l'obligació es ven abans, cal vendre-la pel valor que en aquell moment tingui en el mercat.

El principal factor que influeix en la valoració de la renda fixa és l'evolució dels tipus d'interès, que al seu torn estan determinats per l'oferta i la demanda de diners. «L'Estat es guia pels tipus del mercat secundari per portar a terme noves emissions. En aquests moments, tothom vol vendre i pocs volen comprar, raó per la qual l'Estat ha d'oferir tipus alts elevats», explica José Ramón Iturriaga, analista d'Abante Asesore.

Notícies relacionades

¿Quins supermercats estan oberts avui 1 de maig, Dia del Treballador, a Barcelona i resta de Catalunya? Horaris de Lidl, Mercadona i la resta de botigues

¿Quins centres comercials estan oberts avui 1 de maig, Dia del Treballador, a Barcelona i resta de Catalunya?

L'EVOLUCIÓ DEL PREU Menys valor si el tipus d'interès puja

Un estalviador pot comprar una obligació amb un tipus d'interès del 5%. No obstant, en la subhasta al mes següent el Tresor es veu obligat a rebaixar el tipus d'interès al 4%. De manera que el preu del valor puja, per ajustar-se als nous tipus. L'Estat seguirà pagant el 5% promès a qui va comprar amb aquest tipus, però el preu de l'obligació ha passat de 1.000 euros a 1.010 euros. Dit d'una altra manera, l'inversor podrà vendre el seu actiu, que ara val més car. També pot passar el contrari -que és el que està passant amb l'actual crisi de deute-, que els tipus d'interès pugin, de manera que a l'hora de vendre els bons o obligacions, l'inversor perd diners, ja que, per exemple, va comprar a 1.000, però ara pot vendre a 990 euros.