De Camps a la CAM

Ahir al matí, els banquers més importants del país van rebre l'avís del Banc d'Espanya. Es disposava a intervenir la CAM. No va ser cap sorpresa per a ningú perquè la caiguda de la caixa alacantina era una mort anunciada. Es va elegir un divendres del mes juliol a la tarda, amb els mercats tancats, els tests d'estrès presentats i el segon rescat de Grècia pactat pels líders europeus.

La crisi de l'entitat financera no es pot deslligar de l'enorme ombra projectada per la intervenció dels polítics en les finances, en aquest cas del PP valencià, i pel totxo espanyol. Va ser el president del País Valencià Eduardo Zaplana qui li va demanar a la caixa d'estalvis que financés el parc d'atraccions Terra Mítica.

Notícies relacionades

El Banc d'Espanya intervé la CAM i en relleva els gestors

Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"

Juntament amb la Generalitat valenciana i Bancaixa es van invertir més de 400 milions d'euros en un complex edificat en una muntanya cremada de Benidorm, un projecte personal de Zaplana. La caixa d'estalvis també va contribuir a finançar Martinsa, Habitat, Nozar i nombrosos projectes immobiliaris.

Quan la caixa va començar a registrar problemes després de la crisi financera del 2008, els polítics van seguir intervenint-hi. El juliol del 2009, Francisco Camps, successor de Zaplana, va treure del calaix l'antic projecte dels anys noranta de creació d'una gran caixa valenciana amb la fusió de Bancaixa i la CAM. L'operació, desaconsellada pels experts i fins i tot pels empresaris valencians, va fracassar. A partir d'aquí es va precipitar a la deriva. Després de la caiguda de Camps, la de la CAM.