La il·lusió en samarreta

Entre tantes històries sobre tancaments de fàbriques, expedients de regulació d'ocupació i protestes laborals, és possible trobar-hi testimonis d'infatigables optimistes que planten cara al monstre de la crisi amb les seves millors armes: un munt d'il·lusió i un esforç encara més gran. Iván González Paredes és un d'aquests. Ell és l'ànima de Manelets i Carmetes, una marca de samarretes que amb tan sols mig any de vida busca fer-se un forat als prestatges de les botigues de roba infantil.

González Paredes, barceloní de 35 anys, és la imatge de l'emprenedor a temps complet. Ni tan sols descansa quan té festa:«Aprofito quan viatjo per un bateig o un casament per fer contactes i buscar clients». Així va aconseguir, per exemple, que els simpàtics ninots de les seves samarretes també es vegin en aparadors de fora de Catalunya, en botigues d'Eivissa i Cantàbria.

Dibuixos desenfadats

González Paredes gairebé mai se separa de la maleta on porta mig centenar de models diferents de samarretes, totes dissenyades per ell mateix. Són dibuixos desenfadats de ninots (els Manelets) i de nines (les Carmetes). Els porta de botiga en botiga, on explica que són peces fabricades íntegrament a Catalunya, més cares que les d'importació, però amb una garantia de qualitat.«La meva empresa és petita, però dono feina a fàbriques de Catalunya; i faré tot el possible perquè continuï sent així, és un dels principis de Manelets i Carmetes», assegura.

Tot el procés de producció, des de la confecció, l'estampació i els brodats fins a les etiquetes dels preus, s'elabora en diferents fàbriques de Mataró. Ell s'encarrega pràcticament de tota la resta: a més a més de dissenyar el motiu, busca distribuïdors -«millor que jo no ho vendria ningú»- i actualitza els continguts de la web (www.maneletsicarmetes.es). A més a més, la seva sogra l'ajuda a la botiga pròpia que té a Sant Andreu de la Barca.

Possiblement, González Paredes no s'hauria decidit mai a fer el pas d'obrir un negoci propi si no s'hagués trobat fa dos anys en una de les situacions més difícils: va ser acomiadat. Era comercial d'una multinacional japonesa de corretges industrials, i en lloc de començar a buscar una altra feina d'acord amb la seva experiència, va aprofitar la capitalització de l'atur per dedicar-se a jornada completa a allò que fins llavors havia estat poc més que una afició: dibuixar.«Abans havia fet cartells per a ajuntaments, repartia dibuixos entre els meus amics i tenien bona acceptació. Al trobar-me sense feina, em vaig dir: endavant».

Va començar amb molta il·lusió, però sense cap ajuda de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) ni similars. Va invertir 17.000 euros per condicionar el local (que era propietat de la família de la seva dona) i 20.000 euros en el llançament de la primera col·lecció. La setmana passada, la Generalitat li va concedir la primera ajuda oficial: 30.000 euros d'una línia de crèdit per a emprenedors, al 0% d'interès.

Gent receptiva

A González Paredes, la crisi econòmica, paradoxalment, l'ha ajudat. Empreses que, en temps de bonança potser només treballarien amb les grans companyies, ara es fixen en ell.«La gent està més receptiva quan veu algú com jo, que fa un producte propi. Axiò m'ha ajudat molt a introduir-me en el sector».

Notícies relacionades

Arqueòlegs de l'hort

Mónica Martínez: "A Europa tenim capacitat industrial per a defensa, però es necessita tecnologia"

Al començament, durant un any i mig, va estar treballant en els dissenys de les peces i la imatge corporativa de la marca i pensant el pla de negoci. Fins que, el maig passat, va inaugurar el seu local. També ven les seves samarretes en 24 establiments més, la majoria de Catalunya: Sant Cugat, Martorell, Vallirana, Abrera, Sitges, etcètera. A Barcelona, les seves samarretes es poden comprar en dues botigues de Gràcia: La Baldufa i Colors amb Gràcia.

La majoria de les samarretes que ven són talles infantils,però també en dissenya per a adults. De la segona col·lecció (hivern), ha venut tot el gènere de nadons. Prepara una altra remesa pel desembre. Una de les coses que més il·lusió li fan és veure al carrer algú que porta una samarreta seva, encara que mai s'acosta a la persona en qüestió. Malgrat les dificultats, se sent afortunat de poder afirmar: «Estic enamorat del que faig».