La realitat sobre els preus dels cereals

Als mitjans de comunicació, aquestes setmanes és notícia l'increment del preu dels cereals. Algunes fonts d'informació fan que es creï molta confusió i, el que és pitjor, que no es reflecteixi la realitat.

Es diu que els preus pugen per l'especulació. Qui fa aquest comentari demostra que no sap res de com funcionen els mercats o vol amagar altres arguments. Amb els mercats actuals, l'especulació es produeix sempre i amb tota mena de productes. És l'efecte de l'oferta i la demanda quan els preus estan rebentats, com les dues últimes campanyes, en què s'han venut els cereals molt per sota del seu cost real. I això també és fruit de l'especulació.

Alguns experts parlen de la bombolla dels cereals. ¿A quina bombolla es refereixen, si els preus actuals ja els havíem tingut a la dècada dels anys 80? Ni ara hi ha una bombolla ni tampoc n'hi va haver una el 2007.

Actualment es diu que s'estan incrementant els preus a causa de la sequera de Rússia i de la interrupció de les importacions d'aquest país. Aquest fet és un element més de la situació actual, però no és pas l'únic.

El que passa actualment és que fa dues campanyes que es produeix un fort increment dels costos de producció (carburants, fertilitzants, fitosanitaris, maquinària, etcètera) i els productors hem hagut de vendre cereals per sota dels seus costos, amb les conseqüents pèrdues econòmiques. Com a conseqüència d'aquesta situació, hem hagut d'ajustar molta la despesa, perquè si haguéssim fet el que tocava hauríem perdut molts més diners. Per posar-ne un exemple: l'any 2009 a Espanya es va gastar un 40% menys d'adobs. Això ha passat a gairebé la majoria de països del món i ha portat a una forta reducció de la producció.

Si seguim l'evolució dels mercats a nivell mundial, veurem com la pujada dels preus dels cereals de l'any 2007 va començar en el mercat de futurs de Chicago. En canvi, ara no ha estat així: primer han pujat els preus del mercat físic i posteriorment ho han fet una mica els de futurs. Actualment el de futurs de Chicago no està, ni de bon tros, als preus a què va arribar el 2007 –sobre 13 euros el bushel, mentre que ara està a 6,5 euros, amb un pic màxim de 7,80–. Qui parla d'especulació per referir-se al mercat de futurs està confonent i enganyant la societat.

Cal remarcar que de dues campanyes venent la producció a uns preus per sota dels costos han fet que la majoria d'explotacions hagin quedat descapitalitzades i sense capacitat financera. Hi va haver alguns països de la UE que, al seu dia, van prendre mesures per donar liquiditat a les explotacions. Aquí, tant a Catalunya com a Espanya, pràcticament no s'ha pres cap mesura. Últimament s'han obert línies de finançament amb crèdits tous que ara ja es poden sol·licitar. Entenem que arriben tard, ja que quan feien falta era durant la sembra de la collita passada.

Actualment els preus internacionals estan més alts que els d'aquí (per exemple, al mercat francès el blat es ven a 205 euros i l'ordi, a 185), que, quan pugen, ho fan a un ritme més lent. En canvi, quan baixen, ho fan més ràpidament que els exteriors. Curiosament, funcionen al revés dels preus dels carburants, que pugen ràpidament però baixen molt lentament.

Aquests dos darrers anys, els cerealistes hem estat venent la collita a preus per sota del cost de producció amb el conseqüent perill per a la viabilitat i continuïtat de les nostres explotacions.

Notícies relacionades

Rafael Villaseca assumeix la presidència de Veolia España

Reynés guanya més pés en el món Caixa

Per poder seguir fent la nostra feina amb garanties de continuïtat, és necessari que en els pròxims anys els preus es mantinguin com a mínim als nivells actuals. Creiem que tenim tot el dret a poder vendre la nostra producció a uns preus dignes.

També firmen l'article Ramon Vilaseca i Joan Goma, dirigents d'Unió de Pagesos.