'Default'

La paraula s'ha posat de moda, encara que no és més que un eufemisme per ocultar una cosa tan vergonyosa com l'impagament d'obligacions de pagament. En altres paraules, es tracta de morositat en unes proporcions sense precedents que s'afegeix a la generada per les empreses i les famílies. A més de la quantia del deute viu hi ha una por afegida, que les administracions no siguin capaces de cobrir les dificultats del que hi ha per sota ja que, si bé tenen la capacitat d'emetre diners, no estan en condicions de fer-ho en qualsevol quantia, i si aquesta augmenta el valor dels diners cau. En altres paraules, només altres estats poden ajudar els que s'estan enfonsant sota el pes del seu deute, però la solidaritat entre estats no és la mateixa que entre germans d'una família, perquè pertanyin a associacions i monedes compartides, com passa amb la UE i l'euro.

Notícies relacionades

El consum de llum puja però és lluny de l’objectiu del Govern

La morositat de les llars baixa al nivell previ a l’esclat de la crisi del 2008

La debilitat monetària deriva del creixement de la despesa pública per sobre de la recaptació fiscal. Serveix per augmentar els recursos humans de les institucions públiques, que aporten vots als que els han proporcionat una feina per a tota la vida i ben remunerada. També permet obres públiques que, a vegades, faciliten l'activitat econòmica i, en altres casos, aporten sumptuositat als que ho contemplen i legitimitat a qui les promou. D'altra banda, es paguen amb finançament extern que sol ser més barat que el que es concedeix al sector privat i que s'espera pagar amb l'ingrés que aportin.

Les dues pràctiques se sustenten en la convicció que les administracions generaran recursos a l'augmentar els impostos i reduir la despesa. Si la presumpció no es materialitza, donaria lloc a una bola de neu difícil de contrarestar. La despesa pública es va incrementar per recuperar la demanda, l'ocupació i el creixement. No ha obtingut resultats i ha reduït els fons que necessiten les empreses i famílies. L'escassetat de mitjans obliga a reduir la despesa pública, amb el comprensible empipament i mobilització dels afectats que, com a mínim, aconsegueixen endarrerir el procés i suavitzar les mesures. Així se'n van el temps i els diners sense accions correctores de calat, les famílies i les empreses s'aprimen mentre el sector públic augmenta les regulacions i les exigències.