Paraules

Les paraules són capaces d'omplir pàgines, caps i les ones de tot tipus. Són un suport múltiple que pot aguantar veritats com temples o necieses monumentals. Com que són gratuïtes se n'abusa fins a arribar a desgastar-les, que, en aquest cas significa desposseir-les de significat.

Els grans predicadors comparteixen amb els entabanadors, a més de la rima, la seva propensió a l'ús reiterat de la paraula, però els últims compartint amb ells una versió parcial del seu significat. Això és, que en lloc de mostrar la cara i la creu, o en llenguatge laic, l'anvers i el revers, únicament en recullen una part… la que els interessa.

Els grans retòrics són experts a ressaltar les qualitats de la seva anàlisi i/o proposta, de manera que la resta queda difuminada en un pla secundari. Així, solen parlar del que han fet, dels seus resultats i aportacions. Mentre ningú els repliqui poden afegir xifres i dades que reforçaran la seva posició. Tot el que diguin serà exacte i precís, cosa que aporta versemblança.

El problema està en el fet que a la vida real hi ha un rerefons que és l'arrel, o base o fonament de la resta. Aquesta segona part és opaca, discreta i no perceptible a primera vista. No obstant, sense ella no hi hauria res ferm perquè li faltaria el necessari suport.

Aquesta segona part és la del cost del que s'ha aconseguit. El cost és allò a què s'ha renunciat per poder tirar endavant les piràmides o qualsevol altre projecte. Les hores de treball, els diners que s'han gastat, el temps assignat a les aportacions dubtoses… i moltes més coses queden en l'oblit o apilades en carpetes que seran devorades per les arnes.

Notícies relacionades

L’oficina tècnica per coordinar les obres de Rodalies arrencarà a l’octubre

La vivenda desencadena una fractura social: és la principal preocupació de la meitat dels que viuen de lloguer

Quan algú presumeix d'haver aconseguit això o allò, convé recordar els dubtes de Monty Python quan Robin Hood ajudava els pobres amb diners d'altres: si era tan bo com aparentava, podia donar els seus propis diners i no els aliens.

No fa falta anar tan lluny, només demanar comptes pel que s'ha deixat de fer amb el que s'ha repartit i també explicacions sobre l'origen dels recursos que han estat utilitzats… Aquest exercici seria suficient per posar a cadascú al seu lloc.