'CSI' en despatxos de luxe

Són el CSI (Crime Scene Investigation) de Wall Street i de la City de Londres, i ara aspiren a ser habituals en les escenes del delicte corporatiu a Espanya. FTI Consulting és una multinacional nord-americana que –entre altres negocis– fa servir les tècniques forenses per atresorar proves en casos de suborn, apropiació indeguda, maquillatge de comptes o altres delictes comesos per assalariats o per accionistes (o amb la complicitat d’aquests). La seva feina no és donar el vistiplau als números (això ho fan les auditores), sinó emprendre una investigació quan alguna cosa faci pudor i aquesta pudor apunti a accions al marge de la llei. A vegades la pudor triga a manifestar-se, com va passar amb Madoff. Irving Picard, administrador –nomenat pel jutge– dels actius que gestionava l’estafador, s’està recolzant en l’equip de FTI per localitzar l’arma del crim i tots els culpables.

FTI es va establir a Espanya l’octubre del 2008, atreta per l’empenta de les nostres multinacionals. El grup, present en diversos negocis de consultoria, únicament ofereix a Espanya els serveis forenses i de corporate finance, o assessoria en operacions financeres. En corporate finance es beneficia de la creixent demanda de consultoria en reestructuracions, a causa de la crisi. I en la investigació forense té a favor una severitat més gran contra el delicte d’empresa. El paradigma d’aquesta actitud és la nord-americana Foreign Corrupt Practices Act (FCPA), o llei de pràctiques corruptes a l’estranger, «vigent des del 1977 però implacable només des de fa uns anys», segons Mariela Geier, líder de la filial espanyola.

Segons aquesta llei, les autoritats americanes castigaran les empreses nord-americanes que cometin delictes a l’estranger i les empreses estrangeres amb interessos als Estats Units que delinqueixin fora de les fronteres nord-americanes. El cas recent més sonat és el dels suborns pagats per Siemens per greixar l’obtenció de contractes. En aquella investigació s’hi van bolcar la SEC, el xèrif dels mercats financers als EUA, i el departament de Justícia, amb el resultat d’una multa que fa caure d’esquena: 549 milions d’euros. Segons aquesta legislació, a Espanya les empreses que estan en el punt de mira són, per exemple, les energètiques, molt presents en territori nord-americà.

«No és que amb la crisi econòmica es produeixin més casos de frau, sinó que ara en surten més a la llum», diu Geier. Això és el que va passar amb Madoff: les exigències de liquiditat d’uns clients en dificultats van acabar ensorrant el que en realitat era una estructura piramidal.

Notícies relacionades

La Zona Franca invertirà 40 milions en la seu de Salut Pública de BCN

El Govern facilita la venda de Talgo a Sidenor amb l’entrada de la SEPI

Definir la feina forense no és senzill. No hi ha èmuls de Grissom, l’investigador fictici de la televisiva CSI. No hi ha guants ni bates. «Som forenses perquè fem servir tècniques especialitzades d’investigació ». Els delictes són de tota mena. Suborns; nòmines fictícies amb les quals alguns –les complicitats són moltes– s’asseguren sobresous; factures falses emeses a l’empresa de la quals s’és empleat; préstecs concedits a empreses controlades per treballadors; préstecs irregulars entre empreses d’un mateix grup, etcètera.

A vegades la investigació arrenca després d’una trucada o correu anònims, comuns en el món anglosaxó, «on hi ha una cultura en què el xivato està menys estigmatitzat que a Espanya» . Altres vegades els rastrejadors de la companyia es posen a treballar perquè alguna cosa no quadra: «¿Per què els comptes d’aquest departament són dolents, si el mercat va bé?». A partir d’aquí es tracta d’anar estirant el fil. Moltes vegades aquesta ruta porta fins als despatxos més importants.