REORDENACIÓ DEL SECTOR ELÈCTRIC ESPANYOL
Acciona deixa Endesa en mans d'Enel a canvi d'11.100 milions
El grup semiestatal italià controlarà el 92% del capital després de pagar 8.200 milions en metàl.lic
La constructora dels Entrecanales també rebrà 2.900 milions en actius renovables
El divorci més esperat en el sector empresarial espanyol s'ha consumat. Endesa, l'elèctrica amb més clients al país, ja és de facto una empresa italiana i semipública. Enel, que té el capital controlat en el 31,2% per l'Estat transalpí, va firmar ahir amb Acciona la compra del 25% que posseeix aquest grup a Endesa, de manera que passarà a posseir el 92% de l'accionariat.
L'import total de la transacció --amb un preu que va quedar prefixat en un acord-- puja a 11.100 milions, part en metàl.lic i part en actius renovables. Equival a gairebé el doble que el preu a què van tancar ahir les accions de l'elèctrica.
L'operació culmina el desembarcament del capital estranger en el mercat energètic espanyol iniciat fa una dècada. Fa vuit anys, Espanya tenia sis grans empreses energètiques. Però quan es tanqui la venda, d'aquí a tres o quatre mesos, el sector només tindrà dues grans empreses espanyoles (Iberdrola i la resultant de la fusió de Gas Natural i Unión Fenosa), més una de portuguesa (HC és propietat d'EDP), una d'alemanya (Viesgo pertany a E.ON) i una altra d'italiana (Endesa).
Acciona guanyarà pes com a generador d'electricitat i pot arribar a situar-se en el quart lloc, per darrere de Gas Natural-Unión Fenosa, a la qual superen Endesa i Iberdrola i per sobre de HC.
L'operació també suposa, si no hi ha sorpresa majúscula, el final del llarg culebró en què viu immersa Endesa des de la polèmica i fracassada opa de Gas Natural el 2005. Al contrari que amb la contraoferta d'E.ON, que va travar de mil maneres, igual que el PP va fer amb l'opa de Gas Natural, el Govern no posarà obstacles a laitalianitzaciód'Endesa. La vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, va afirmar ahir que l'Executiu serà "escrupolosament neutral".
NEUTRALITAT DEL GOVERN
La presa de control d'Endesa per l'aliança d'Enel i Acciona va ser rebuda pel Govern com la "solució espanyola" a la guerra per l'elèctrica. No obstant, les relacions entre els dos socis han estat tempestuoses des que van culminar l'operació l'octubre del 2007. L'arrel del problema és que Acciona, amb una participació inferior (25%), tenia a la pràctica tant o més poder que Enel.
Per acabar amb el bloqueig de l'elèctrica, Enel pagarà en un primer moment un total de 9.600 milions en efectiu a Acciona, que a més rebrà 1.500 milions pel dividend d'Endesa. En una segona fase, el grup d'Entrecanales comprarà 2.105 megawatts en actius eòlics (1.417 MW) i hidràulics (688 MW) a Espanya i Portugal, pels quals pagarà 2.900 milions i que integrarà en la seva divisió d'energia.
PERMISOS
Notícies relacionadesAcciona obtindrà 1.825 milions en plusvàlues i reduirà el seu deute de 17.542 milions a 3.033 milions (ja no consolida el d'Endesa i s'allibera dels préstecs bancaris que va subscriure per comprar la seva participació). Enel rebrà 4.150 milions pel dividend i ja ha subscrit un préstec amb 12 entitats --moltes d'elles, les mateixes que les d'Acciona-- per 8.000 milions per finançar l'operació.
La transacció depèn de diversos permisos administratius. El més important --l'operació està condicionada a aconseguir-lo-- és que la CNMV eximeixi Enel de llançar una opa pel 8% d'Endesa en borsa, ja que encariria l'operació 3.000 milions (pagaria 41 euros per acció, quan cotitzen a 24 euros).
