IDM

Fa uns dies es va presentar a Barcelona l'Informe sobre el Desenvolupament Mundial (IDM). Es tracta d'una publicació en què el Banc Mundial (BM) resumeix cada any les principals lliçons de la investigació recent sobre algun tema d'interès per a la formulació de les polítiques de desenvolupament.

L'informe del 2009 està dedicat a la interacció entre creixement econòmic i territori. El seu punt de partida és la idea que concentrar la producció en una àrea geogràfica reduïda permet explotar economies d'escala i d'aglomeració que es tradueixen en una eficiència més gran. Com que el capital i la feina tendeixen a moure's cap als llocs en què el seu rendiment és més gran, les àrees de més densitat tendiran a adquirir un pes creixent en l'economia. D'aquesta manera, el

desenvolupament anirà acompanyat d'una concentració més gran de l'activitat i d'una alça de les disparitats de renda.

Els governs solen resistir-se a aquest fenomen i intenten fomentar una distribució més uniforme de la producció. D'acord amb el BM, aquesta estratègia només serveix per reduir el creixement. Segons la seva opinió, la millor opció consisteix a no obstaculitzar el procés de concentració amb el fi de maximitzar la mida del pastís, per repartir-lo millor a posteriori a través dels pressupostos públics. D'aquesta manera, els països poden disfrutar d'un creixement ràpid (i per tant desequilibrat) sense sacrificar la seva cohesió geogràfica i social interna.

Notícies relacionades

La Zona Franca invertirà 40 milions en la seu de Salut Pública de BCN

El Govern facilita la venda de Talgo a Sidenor amb l’entrada de la SEPI

El dilema entre creixement i equilibri territorial no és inevitable, però sí molt freqüent, i l'estratègia que recomana el BM en aquest context mereix ser considerada seriosament. La discussió és molt rellevant per al cas espanyol. Després de diverses dècades de política regional redistributiva, la rendibilitat de les infraestructures és avui molt més gran a Madrid i a l'eix mediterrani que a la resta del país. Una aposta decidida per aquestes zones té, per tant, molt sentit econòmic. Però perquè aquesta opció sigui acceptable en termes d'equitat, així com políticament viable, hauria d'anar acompanyada del compromís de no debilitar els mecanismes de redistribució

territorial.