¿Del 2008 al 2010?

El Nadal és un període procliu als tòpics i aquest any la crisi econòmica n'ha estat un. Molts col.legues, amics i periodistes m'han felicitat el 2010 ja que el 2009 serà unannus horribilis. Em sorgeix el dubte si és una actitud realista, digna deSancho Panza,davant una situació econòmica desfavorable o quixotesca, per no afrontar la realitat.

La meva realitat és que mantinc la meva feina, renovaré la meva hipoteca al febrer a un tipus inferior al 4% i, cada vegada que omplo el meu dipòsit de gasolina, sento una enorme satisfacció al comprovar com el marcador dels litres corre molt més ràpid que el dels euros, que és un fet que feia molt temps que no em passava. Per tant, afronto el 2009 com un any ple de noves oportunitats.

Hi ha més de 20 milions de cotxes a l'Estat espanyol i la meitat de les famílies tenen algun tipus de deute, per aquest motiu tots ells també tenen alguna cosa per celebrar el 2009. No obstant, els dubtes més grans se centren en l'ocupació. Hi ha 18,5 milions de persones afiliades a la Seguretat Social, 700.000 menys que fa un any. L'economia entra aquest 2009 en el moment de més intensitat de destrucció d'ocupació i de moment encara no es veu la llum al final del túnel, cosa que genera preocupació i crea un escenari idoni per altopicàsde felicitar directament el 2010.

L'ECONOMIA

va començar a destruir ocupació neta el mes de febrer del 2008 i ho ha fet amb una virulència molt superior a la recessió que es va viure el 1993, cosa que també augmenta el desassossec. El fenomen migratori fa que nous actius s'incorporin al mercat de treball i la taxa d'atur augmenta amb més intensitat que la destrucció d'ocupació. Per tant, la inquietud dels ciutadans està més que justificada i és realista.

No obstant, l'any 2009 els endeutats veuran com disminueix la seva quota mensual del préstec i augmenta el seu saldo al banc i inconscientment el consum es recuperarà gradualment. La despesa pública, especialment el pla del Govern de 8.000 milions d'euros d'obres municipals, serà molt intensiu en llocs de treball i tindrà un intens efecte d'arrossegament sobre la resta de sectors, factor que també ajudarà a recuperar el consum.

Totes les recessions s'acaben, fins i tot aquesta, i abans de l'estiu que ve l'economia és molt probable que deixi de destruir ocupació neta i començarem a sortir del túnel. Ara està molt de modaObamaperò és més oportú recordar la sentència deJohn F. Kennedy:"No pensis què pot fer el teu país per tu, pensa què pots fer tu pel país".

Si el teu lloc de treball no està amenaçat, deixa de repetir que estem en crisi o el teu subconscient dominarà la teva vida i t'impedirà disfrutar-ne. Si ets un petit empresari i els teus clients han canviat els seus hàbits, adapta-t'hi.

L'Estat s'ha d'encarregar dels béns públics i comuns, com supervisar el sistema bancari perquè es vagi normalitzant l'arribada del crèdit, mantenir l'esforç a millorar les nostres infraestructures per facilitar-nos la vida i millorar la nostra competitivitat i encarregar-se dels més perjudicats durant la crisi per ajudar-los a tornar com més aviat millor a la normalitat. La resta ho hem de fer nosaltres.

L'ESTAT

Notícies relacionades

Sense diàleg no hi ha futur

El valor de liderar una pime

assegura fins a la quantitat de 100.000 euros dels dipòsits bancaris i aquests paguen un interès del 6% davant del 2% de les lletres del Tresor, encara que el risc és el mateix. Els restaurants multipliquen per tres els preus de les ampolles de vi i els bars de copes per 8 o per 10 els de les ampolles de destil.lats. Molts promotors van comprar sòl als anys 90 i volen multiplicar per 1.000 el preu repercutit en la vivenda. Molts empresaris no han utilitzat els seus beneficis per capitalitzar les seves empreses i ara es lamenten que el banc no els dóna crèdit, quan el més anormal era que els ho hagués donat els últims anys.

Les crisis no són desitjades però han de servir perquè moltes coses tornin a la realitat. Sigues racional i, si la feina t'ho permet, disfruta del 2009. El 2010 tindràs un any menys per fer-ho.