Les cambres de la propietat deixen de cobrar 4,3 milions de l'erari

Les cambres de la propietat urbana de Catalunya van deixar d'ingressar l'any passat 4,3 milions d'euros que han passat directament a les arques públiques. A vegades un canvi legal o de sistema d'actuar a l'Administració té efectes molt beneficiosos per als ciutadans. L'Institut Català del Sòl (Incasòl), que té entre les seves responsabilitats la gestió de les fiances dels lloguers a Catalunya, va aconseguir modificar a finals del 2006 les relacions que mantenia amb les cambres de la propietat urbana (CPU) que tramiten la majoria d'aquests contractes. En lloc de pagar-los un 4% de l'import de cada fiança tramitada per aquestes entitats, com succeïa des de després de la guerra civil, les cambres van passar a facturar a la Generalitat una quantitat fixa per cada unitat, independentment del seu import.

El 2007, el primer exercici en què es va aplicar el nou sistema, l'Incasòl va pagar a les cambres 2,3 milions d'euros (382 milions de les antigues pessetes), xifra que va suposar per a l'erari un estalvi de més de 4,2 milions d'euros respecte a la quantitat pagada el 2006 pel mateix concepte a aquestes organitzacions.

A més, aquest estalvi es va produir en un any en què els contractes de lloguer van experimentar un fort augment, ja que van passar dels 96.000 registrats el 2006 a 126.000 (un increment del 31,2%), i també l'import dels mateixos contractes.

FINANÇAMENT

Les fiances i dipòsits són la principal font de finançament de l'Incasòl. L'any passat va administrar un import net (la diferència entre les fiances entrades i les retornades) de 100 milions d'euros de les fiances que té en dipòsit. Els rèdits que obté d'aquestes quantitats es dediquen íntegrament a política de vivenda pública, des de la promoció de pisos de protecció oficial de lloguer, fins a préstecs als ajuntaments per a programes de remodelació de cascos antics.

Per tant, l'any 2007, l'Institut va poder dedicar a aquestes polítiques quatre milions més d'euros que el 2006 només pel canvi en les normes de funcionament i les condicions econòmiques corresponents en les relacions amb les cambres de la propietat urbana. Entre els anys 2003 i 2007, l'Incasòl ha pagat a les cambres per la tramitació de les fiances la poc menyspreable quantitat de 25,9 milions d'euros (4.303 milions de les antigues pessetes).

Amb el conveni actual, les cambres passen a tenir la condició d'entitats gestores exclusivament en allò relacionat amb les fiances, amb unes funcions de col.laboració que es concreten en l'obligació d'assessorar les persones que realitzin contractes de lloguer de finques urbanes, juntament amb l'obligació legal per part de l'arrendatari de dipositar la fiança a l'Incasòl. A més, han d'omplir correctament el model que servirà de base per a la inscripció del contracte de lloguer en el registre de la Generalitat. Per a això s'han d'emplenar més d'un centenar de preguntes.

Notícies relacionades

Mónica Martínez: "A Europa tenim capacitat industrial per a defensa, però es necessita tecnologia"

Acord de 33 dies per als afectats de la subcontracta de Meta a Glòries

Miquel Bonilla, president de l'Incasòl, va explicar que per poder calcular l'import just del nou conveni amb les cambres de la propietat es va cotejar el cost d'aquest treball amb empreses externes, i se li va afegir una prima per la base de dades de què disposen aquestes entitats. El conveni es va revisar a finals del 2007 i vencerà en tres anys. La Generalitat de Catalunya no descarta la possibilitat d'obrir un concurs públic per a la prestació d'aquest servei, segons quin sigui el balanç del conveni.

Des que es va crear el registre de contractes de lloguer, el mes de gener del 1998, han estat registrades 1.100.000 operacions, i d'aquestes aproximadament un 60% segueixen vigents, segons Elizabeth Agustí, cap de l'àrea de finances de l'Incasòl. L'any passat, els inspectors de l'Institut van obrir 29.000 expedients per indicis de propietaris que no havien dipositat a l'Administració les fiances corresponents a lloguers. Un 24% d'aquestes inspeccions van aconseguir fer aflorar contractes de lloguer opacs al fisc o en què els administradors mantenien retingudes en els seus comptes les fiances dels inquilins.