A Hisenda li costa molt donar la raó al contribuent

A Hisenda li costa molt donar la raó al contribuent. Fins i tot quan, sobre el paper, la té i es desprèn de sentències judicials. Això és el que ha pogut constatar l'assessor fiscal i administrador Francesc Xavier Narbón, després d'aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) avalés les seves tesis sobre el cas d'un client per una deducció en l'impost sobre la renda (IRPF) per rehabilitació en la vivenda habitual.

Les dues resolucions judicials admetien que un nu propietari

--aquella persona que és titular però que no compta amb el dret d'usdefruit d'un immoble, una situació molt habitual quan els pares ajuden els fills a tenir un pis-- es practiqués aquest avantatge fiscal sobre les sumes invertides a rehabilitar la vivenda que havia declarat com a habitual.

Però el fisc només admet practicar-li les devolucions sobre els exercicis explícitament recollits en les sentències --del 1998 al 2000--. No de la resta sobre els quals, pensant que hi tenia dret, també va reclamar. Les dues sentències de la sala contenciosa administrativa estableixen i trenquen "una doctrina administrativa que Hisenda aplicava des de fa 15 anys", explica Narbón.

Amb aquestes resolucions es dóna la raó al propietari d'una vivenda de Barcelona de la qual els seus pares eren usufructuaris i en la qual el 1998 va realitzar unes obres de rehabilitació. El propietari era qui l'habitava perquè constituïa la seva vivenda habitual. Les obres de reforma li van costar 36.000 euros (sis milions de pessetes), "que encara avui està pagant mitjançant crèdits", ironitza l'assessor fiscal.

L'afectat per aquest cas es va aplicar en el seu dia les deduccions en les declaracions del 1998, el 1999, el 2000 i el 2001. Després de rebre nombrosos requeriments a partir del 2001 i perdre recursos per la via administrativa, va deixar de demanar les devolucions per por de ser víctima de noves actuacions del fisc.

Com a conseqüència de tot això ha perdut el dret de deduir-se els exercicis del 2001 i el 2002, que han prescrit. L'enfilall de demandes i recursos li ha costat uns 10.000 euros, explica Narbón.

La situació de nu propietari es dóna moltes vegades quan els pares ajuden el fill o la filla a adquirir un pis però, en contrapartida, es reserven el dret d'usdefruit. Anualment es registren a les notaries unes 50.000 escriptures d'usdefruit a Espanya, si bé el grup més nombrós a Catalunya --escriptures a favor del cònjuge com a resultat d'herències intestades-- no és a les estadístiques oficials.

En l'expedient portat per Nar- bón, Hisenda aplicava el criteri que "la deducció només és aplicable amb la plena propietat de la vivenda", cosa que, per a la rehabilitació de vivenda habitual "no consta ni en la llei ni en el reglament de l'IRPF", diu. "Hisenda es basava en criteris administratius i una mala interpretació del dret civil", afegeix.

Notícies relacionades

La Zona Franca invertirà 40 milions en la seu de Salut Pública de BCN

El Govern facilita la venda de Talgo a Sidenor amb l’entrada de la SEPI

El tribunal econòmic administratiu regional de Catalunya --dependent del ministeri d'Hisenda-- va dictaminar, després d'un recurs de l'afectat, que, "amb indepen- dència de qui habiti la vivenda, per acollir-se a la deducció és necessari ostentar la plena titularitat de la vivenda, cosa que no concorre en el nu propietari". Altres decisions de tribunals econòmic administratius i resolucions de la direcció general de Tributs es van pronunciar en el mateix sentit durant els últims anys.

Les sentències recorden en canvi que "el Codi Civil configura el nu propietari com a efectiu titular de la propietat" i que "no es configura l'usdefruit com un desmembrament del domini". Al seu torn sentencia que el fet que l'afectat sigui nu propietari i habitant del pis és "congruent" amb la finalitat de la norma, ja que el dret d'usdefruit "preveu el retorn al propietari a la mort dels beneficiaris". I a més recorda que la finalitat per a la qual es va fer la norma era "dinamitzar l'economia a favor de la gradual adquisició de la propietat de la vivenda habitual".