PROGRAMA DIDÀCTIC SOBRE L'ERARI PÚBLIC DE L'ADMINISTRACIÓ CATALANA

Economia llança un simulador des del qual es 'manipulen' els comptes públics

La web del simulador.

La web del simulador.

2
Es llegeix en minuts
AGUSTÍ SALA
BARCELONA

¿Vostè sap què fa la Generalitat amb un milió d'euros? Doncs dotar de mestres un centre de primà-

ria amb dues classes per curs o fer 20 trasplantaments de cor, 42 de ronyó o desdoblar 500 metres de carretera. Elaborar un pressupost implica optar per una despesa o un ingrés davant d'un altre. O, fins i tot apujar els impostos per donar al sector públic més recursos.

La Conselleria d'Economia ha creat en el seu portal un simulador (www.gencat.cat/economia/ambits/

finances/pressupost/simulador/ind

ex.html) mitjançant el qual els internautes podenmanipularel pressupost real de la Generalitat al seu gust, encara que amb els límits de les despeses compromeses (salaris i altres). El joc consisteix a manejar una despesa global de la Generalitat i tots els seus organismes i empreses de 34.750 milions, igual que l'aprovada pel Parlament.

Perquè l'usuari es faci a la idea del que té entre mans, s'han introduït referències en cada una de les grans àrees de despesa, és a dir, el que es pot fer amb cada milió d'euros. També es pot aprofundir en cada apartat segons els interessos de cada un.

Aquest entreteniment, que emula experiències portades a terme a França, Singapur o l'estat de Califòrnia,"té una funció didàctica i divulgativa",explica el director general de Pressupostos, Salvador Maluquer. Es tracta d'acostar al públic una matèria que tendeix a veure's grisa i complexa. Així qualsevol ciutadà comprova que"elevar la despesa en una partida fa que s'hagi de retallar en una altra o apujar els impostos o que abaixar els tributs comporta retallar despeses, sense dir si una cosa és bona o l'altra dolenta".

Per això han agrupat les barres amb què s'augmenten o es redueixen les despeses en nou grans àrees, que van des de sanitat fins a medi ambient. També es pot optar per apujar o abaixar impostos, que és una altra de les eines existents.

Però la llibertat d'actuació no és absoluta. Cada acció que es porti a terme està subjecta a dos nivells d'avís. El primer és una advertència i el segon, un avís en regla.

Notícies relacionades

Si decidim rebaixar les despeses d'administració per apujar-les en sanitat salta un primer avís:"Compte. Encara que són possibles alguns estalvis en serveis generals, cal no oblidar que són necessaris per al bon funcionament de la resta de serveis".No fem cas de l'advertència i seguim passant les tisores. Segona advertència:"Atenció. A partir d'aquest límit, pot ser que alguns serveis generals deixin de funcionar".

Funciona igual que jocs similars del Govern de Singapur o el municipi de Nova York. Allà, fins i tot membres del govern o l'oposició llancen les seves proclames virtuals segons les decisions que es prenguin. A França és un videojoc basat a emular el ministre d'Economia. Tot un repte.