Any de 'lobbies' catalans

L'any que està a punt d'expirar ha estat el del ressorgiment dels grups de pressió catalans. Fonamentalment, dels que posen el punt de mira, els seus interessos, en l'espectre socioeconòmic. S'atribueix a argumentacions polítiques: amb un Govern com el de José Montilla l'única forma d'obtenir prebendes i de defensar interessos conservadors és fer-ho, precisament, al marge de la cosa pública. Amb Jordi Pujol el lobbysme resultava innecessari perquè es tractava d'una formulació institucional intrínseca als seus postulats polítics i a la seva pràctica diària.

El 2007 ha ressorgit un traspassat GTI-4. No és l'únic. Plataformes diverses, basades en el lloc comú que existeix un dret a decidir, també han proliferat: des dels cabrejats amb la Renfe fins als defensors d'un aeroport diferent perquè Catalunya voli més amunt. Aquests dies d'amable reflexió, la pregunta és òbvia: ¿els lobbies són un contrapès d'escàs perfil democràtic als governs d'esquerres?