La Catalunya central és el motor del PIB

Les comarques centrals de Catalunya, amb el 4,3%, el Camp de Tarragona (4,1%), les Terres de l'Ebre (4,1%) i el Pla de Lleida (4%) van configurar un eix ponent-sud que va créixer l'any passat per sobre de la mitjana catalana (3,7%), segons l'Anuari comarcal de Caixa Catalunya. Les comarques de Girona i de l'àrea metropolitana de Barcelona (3,6%) així com les de muntanya (3,2%), van registrar alces inferiors, segons l'informe.

Josep Oliver, director de l'estudi, va destacar ahir a la presentació, la recuperació de la indústria. El 2002, amb el tancament de l'auxiliar de l'automòbil Lear a Cervera es va iniciar un procés de reconversió que ha durat quatre anys. Actualment, va afegir, "s'estan recomponent les fonts del creixement cap a la inversió productiva, l'obra pública i no residencial i les exportacions". L'economia ha fet "la correcció esperada" després d'una etapa en què ha prevalgut l'edificació residencial, va sentenciar.

FI D'ETAPA

El 2006 va suposar "el final d'una llarga etapa expansiva que va començar el 2002", va afirmar. Aquesta evolució es va reflectir a totes les comarques, si bé les que configuren el Camp de Tarragona i el Pla de Lleida van mantenir la condició de principal motor territorial, com el 2005. Oliver va pronosticar per al 2008 una "desacceleració suau" gràcies al nou patró de creixement.

El lideratge de les comarques centrals (Anoia, Bages, Osona i Berguedà) es va produir gràcies a un creixement de tots els sectors per sobre de la mitjana. La construcció va encapçalar el creixement amb el 8,9%, "fruit de la sortida d'habitants de la primera corona metropolitana cap a la zona", mentre que la mitjana catalana va ser del 5,4%. A més a més, l'estudi recull una recuperació de la indústria a la zona, afectada per una "frenada" en anys anteriors, però que va reprendre un creixement del 3,4% enfront de la mitjana catalana del 2,9%.

Per la seva part, el Camp de Tarragona va experimentar l'evolució més gran en el sector primari i l'industrial, amb el 9,7% i el 4,3%; i les Terres de l'Ebre van obtenir un creixement sòlid del sector primari i el dels serveis, mentre que l'impuls de la indústria (3,2%) va compensar la caiguda en l'energia (-0,7%).

Notícies relacionades

La Zona Franca invertirà 40 milions en la seu de Salut Pública de BCN

El Govern facilita la venda de Talgo a Sidenor amb l’entrada de la SEPI

El creixement de les comarques del Pla de Lleida es va fonamentar en l'avanç de la construcció en un 9% (el més elevat de Catalunya), pel desplaçament de població de la capital a àrees pròximes, va explicar Oliver; i el dels serveis, amb el 3,9%. La indústria va estar més continguda (2,8%) i el sector primari va créixer per sota de la mitjana del 3,8%, situant-se en l'1,2%.

L'anuari revela una alça del 2,6% en la indústria a l'àrea metropolitana de Barcelona, que genera el 25% de la producció total. Aquest ritme està per sota de la mitjana del 2,9%, "una xifra que no es veia des de feia anys", segons Oliver. L'impuls industrial, juntament amb l'avanç del 3,8% en els serveis i del 7,1% en l'agricultura, van motivar una "notable recuperació" respecte del 2,8% d'alça del PIB el 2005. La construcció es va alentir fins al 4,9%.