RELACIONS ENTRE ENTITATS FINANCERES I USUARIS
El negoci d'Ausbanc
Un procés judicial iniciat per una empresa competidora ha permès conèixer els pagaments que caixes i bancs han realitzat a l'associació de consumidors
No fa gaire es va saber que sis entitats financeres havien reconegut davant el Jutjat de Primera Instància número 60 de Madrid haver abonat un total de 347.000 euros a Ausbanc per patrocinar els quatre dies que van durar unes jornades a Salamanca per establir la Declaració Universal de Drets dels Usuaris de Serveis Bancaris.
Posteriorment, el jutge va cridar a declarar tres entitats més: Bancaixa, La Caixa i Caja Mar. La primera no va negar haver realitzat pagaments, però va obviar especificar- ne la quantia, la segona ha assegurat a aquest diari que no hi va aportar diners i la tercera encara no ha contestat.
Ofici a les caixes
Al marge de les declaracions, el jutjat va enviar un ofici a la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi (CECA) que ha permès conèixer pagaments d'altres entitats a Ausbanc, al marge d'aquelles jornades, que oscil.len entre els 11.000 i els 15.000 euros anuals.
Sembla que aquestes dades han aflorat gairebé per casualitat. El jutjat també va enviar aquest requeriment a l'Associació Espanyola de Banca (AEB), que no ha contestat. Però la CECA, disciplinada, va remetre l'ofici a totes les seves entitats associades i algunes, també obedients, van contestar.
Així s'ha sabut que Caja Burgos va pagar a Ausbanc, per"serveis de publicitat i subscripció de revistes",11.166,44 euros el 2005 i 12.789,6 euros el 2006,"i s'ha trobat vigent durant l'any en curs els dos tipus de facturacions".
Per la seva part, la Caja Insular de Ahorros de Canarias manifesta que no ha"finançat"els actes de Salamanca però que va subscriure un conveni de col.laboració amb Ausbanc Consumo el 2006 per patrocinar unes jornades incloses en els actes del Dia Mundial del Consumidor per import de 12.000 euros. El 2007 també ha abonat 15.000 euros per tornar a patrocinar unes jornades en la commemoració del mateix dia. El que és estrany és que inclou en la seva resposta els CIF de les factures i són diferents cada any.
Relació reconeguda
Caja España també reconeix la seva relació econòmica amb Ausbanc. Recorda que li va demanar"com a condició"per intervenir en els actes de Salamanca"el patrocini econò- mic", però assegura que no va finançar les jornades. Per contra, Sa Nostra, li diu al jutjat que l'associació presidida per Luis Pineda no li va demanar ajuda, si bé accepta que és subscriptora de la revista d'Ausbanc, que inclou publicitat en aquesta publicació i en altres"del grup", sense atorgar-li el benefici de considerar-la associació de consumidors.
És probable que, si el jutjat hi insisteix, més entitats enviïn factures de pagaments, com Caja Rioja, que declara tenir contractes anuals d'insercions publicitàries en la revista Ausbanc i una subscripció de 30 exemplars.
Segons l'associació d'usuaris de bancs, caixes i assegurances (Adicae), la llei general per a defensa dels consumidors del 1984 prohibeix a aquestes organitzacions percebre ajudes econòmiques de les empreses i rebre'n publicitat.
Notícies relacionadesAquestes aportacions de caixes i bancs a Ausbanc s'han conegut per una querella que va interposar aquesta organització contra Adicae, que la va acusar precisament de mantenir relacions econòmiques amb entitats financeres. El Santander va confirmar que havia abonat 208.800 euros a Ausbanc per estar present en els actes de les jornades de Salamanca.
Al seu dia, l'Audiència Nacional ja va apartar aquesta organització del procés que s'està desenvolupant contra Afinsa i Fórum Filatélico. Els jutges han obert una investigació per si Ausbanc hagués cobrat d'aquestes dues empreses.
- Pep Guardiola i Cristina Serra, a prop de firmar el divorci
- Cas sota investigació L’Ana Julia va rebre a la presó regals dels funcionaris a canvi de sexe
- Míchel, hospitalitzat d'urgència per un problema de salut
- Genealogia ¿Qui era la mare del nou Papa, Lleó XIV? Així era Mildred Martínez
- Els comicis del 2027 Junts aposta per prohibir als okupes l’empadronament