Deu dibuixants fan un esbós de l'ofici davant el Saló del Còmic

Per ser autor de còmic a Espanya es necessita una barreja de talent, paciència, esforç i voluntat a parts iguals. No existeix una indústria potent de la historieta com a França, el Japó o els Estats Units, sinó un petit grup d’editorials voluntarioses en què els autors tenen un aparador cada vegada més ampli però limitat on publicar. Tampoc hi ajuda una societat com l’espanyola, que no destaca precisament per tenir gaires lectors. Tot i així, el còmic ha aconseguit en pocs anys sortir del quiosc i plantar-se a les prestatgeries de llibreries i grans superfícies.

I no és que l’evolució de la historieta a Espanya fes augurar res de bo. De la potent maquinària dels te­beos de Bruguera a la postguerra es va passar a la potent arribada dels superherois nord-americans als 70 i a l’auge de les revistes de còmic alternatiu com 'Cairo' o 'El Víbora' als 80. Però d’aquí, al buit: als anys 90 les úniques opcions eren deixar els tebeos o provar sort a l’estranger. Tot i això, contra tot pronòstic, amb l’arribada del nou segle el còmic espanyol va ressuscitar. Els autors que produïen per a l’estranger triomfaven i la novel·la gràfica va animar el mercat nacional.

Notícies relacionades

El Saló del Còmic escalfa motors

Max: "S'estan publicant més còmics que mai"

Amb totes les circumstàncies en contra, el tebeo espanyol està produint ara mateix més obres de qualitat que mai. No és fàcil viure del còmic, però cada vegada més autors ho fan. El futur pinta bé.

DEU dibuixants fan aquí un esbós de l'ofici davant el Saló del Còmic: 

1. MAX
2. David RUBÍN
3. Álvaro ORTIZ
4. Ana MIRALLES 
5. Albert MONTEYS 
6. Ana ONCINA
7. Natacha BUSTOS
8. Kenny RUIZ
9. Jesús SAIZ 
10. NADAR