10 DIBUIXANTS DE CÒMIC FAN UN ESBÓS DE L'OFICI

David Rubín: "Dedicar-te al còmic a Espanya és una qüestió d'herois"

(Ourense, 1977) És un dels autors del moment. Des que va publicar els dos volums d’'El héroe', la seva carrera no ha fet altra cosa que pujar. Rubín treballa per als dos costats de l’Atlàntic: a Espanya, va triomfar amb una aclamada adaptació de 'Beowulf', i als EUA ha dibuixat còmics com 'Aurora West' i 'La ficción'.

absanchez33695407 dominical 711 tema comic160428161752

absanchez33695407 dominical 711 tema comic160428161752

2
Es llegeix en minuts
Joel Mercè
Joel Mercè

Periodista

ver +
Ana Sánchez
Ana Sánchez

Periodista

ver +

¿Quan va començar a pintar alguna cosa en la vida? El primer còmic que recordo el vaig fer a 1r d’EGB. M’agradava una noia i no sabia com declarar-li el meu amor.

¿Com es dibuixaria a si mateix? Intento fer-me més guapo del que sóc, perquè no sóc imbècil.

La seva frase de bafarada favorita. N’hi diré una d’una de les meves obres: “Un heroi no és aquell que guanya una batalla, sinó qui fins i tot sabent que potser no la guanya es llança igualment a lluitar”.

¿Vostè és un heroi? El sol fet de dedicar-te al còmic a Espanya és una qüestió d’herois.

¿Quantes hores treballa al dia? Un dia bo (en què treballo poc), no baixo de les 8, 10 hores.

¿Projectes? Per a final d’any trauré amb Astiberri un còmic en col·laboració amb el guio­nista Marcos Prior: 'Gran hotel abismo'. És un cop damunt la taula a l’statu quo.

¿Per a què serveixen els còmics? És una cosa que et pot fer passar una bona estona i al mateix temps fer-te pensar, fins i tot fer que et qüestionis a tu mateix.

Prengui-li el pols al món del còmic. ¿Pressió arterial? Està millor que mai. Seguim tenint el gran problema que, a nivell industrial, és molt difícil viure d’aquesta professió si només treballes a Espanya. Però no és impossible. Aquí el mercat és ara mateix un dels més variats i d’una qualitat altíssima. Tampoc n’hi ha per parar-se a destapar xampany, queda molt camí per fer.

Els lectors de còmics són...

 Molt variats. Ara veus de tot: gent de totes les edats, moltíssimes dones. El sector femení, tant en lectores com en autores, ha augmentat moltíssim. Han portat una alenada d’aire fresc.

¿On hi ha el negoci? A aconseguir com més lectors millor. I això passa per una cosa que fins fa molt poc no es feia: que les editorials i els autors apostin per la promoció.

¿Què tenen en comú els dibuixants de còmic? La passió pel còmic.

¿El més surrealista que li ha passat? Amb els meus primers còmics, en què parlava molt del desamor, a les sessions de firmes em venia moltíssima gent a explicar-me els seus problemes. També una vegada vaig dir a Facebook que no m’havia agradat un còmic i, un any després, al Saló del Còmic de Barcelona, va venir el seu autor a dir-me que em volia trencar la cara. És un mal que passa bastant en aquesta professió: la falta d’autocrítica.

¿El lloc més estrany  on ha vist un dels seus dibuixos? A Ourense, la meva ciutat natal, la façana del pavelló dels Esports és tota un dibuix meu. I és un dibuix que ara no m’agrada gens, ha ha ha.

Notícies relacionades

¿Com és el futur del còmic? Jo espero que sigui bo. Veient el que s’ha avançat en 10, 15 anys, això només pot anar cap amunt.

Un còmic per devorar. 'Necròpolis', de Marcos Prior.