Kenny Ruiz: "Les xarxes socials no fan diferències entre format"

¿Quan va començar a pintar alguna cosa en la vida? Quan em van donar un llapis.

¿Com es dibuixaria a si mateix? Amb els cabells de punta i mossegant un llapis.

La seva frase de bafarada favorita. “Akira vindrà” (l’he dit a la babalà, no m’aprenc de memòria les bafarades).

¿Quantes hores treballa al dia? Entre 8 i 10.

¿Projectes? En producció, un manga de Sci Fi amb Víctor Santos.

Prengui-li el pols al món del còmic. ¿Pressió arterial? Pausada però forta.

Els lectors de còmics són... Qualsevol a qui n’hi caigui un a les mans.

¿Per a què serveixen els còmics? Per viure més coses.

¿On hi ha ara el negoci? Lluny de mi.

Els il·lustradors tenen l’aparador d’Instagram. ¿Vostès? També, i Pinterest, i Tumblr, qualsevol xarxa so­cial, igual que ells. En realitat no hi ha un “ells” , les xarxes socials no fan diferències entre format.

¿Què tenen en comú els dibuixants de còmic avui? Som tossuts.

¿Pinten més els homes o les dones? Pinta qui ho vulgui fer, els llapis tampoc fan diferències.

¿El més surrealista que li ha passat? Colar-me als premis Eisner de San Diego per un concurs de tires còmiques del diari 'Avui' que vam guanyar Marcos Mesa i jo. Els vaig convèncer que a la carta que notificava el premi hi posava clarament en català que teníem dret a entrar a la cerimònia.

¿El lloc més estrany on ha vist un dels seus dibuixos? El Teatro Real de Madrid. Vaig fer un còmic que va servir d’escenografia d’'Historia de un soldado', de Stravinsky. Va ser demencial, encara em costa creure que fos allà, envoltat d’aquells genis de la música, rebent aplaudiments. El públic... tampoc fa diferències.

Notícies relacionades

Natacha Bustos: "Hi ha una gran ebullició d'artistes, però ens falten lectors"

Jesús Saiz: "Sento tocar a difunt des dels 70"

¿Quin és el futur del còmic? Adaptar-se, com el de tots nosaltres.

Un còmic per devorar. 'Grendel Tales. Guerra de Clanes', de Makan i Biukovic.