Mafaldes de vint anys

“Dones sense complexos”, les solen etiquetar. Tenen corbes, cel·lulitis i el seu “càrdio del dia” és “entrar als pantalons”. Encara que exerceixen més aviat de dones anticomplexos. Unes Mafaldes de vint anys que proporcionen grans dosis de dibuix-humor-teràpia d’un cop d’ull.

La dona a l’altra banda del llapis és Sara Fratini. Es recomana una biodramina per llegir el seu currículum d’una tirada: va néixer a Veneçuela, va estudiar a Espanya i França i ara viu en un poblet italià. No té tantes corbes com els seus dibuixos, ni tan sols els cabells llargs, però acostuma a descriure les seves noies com “una mena d’àlter ego per tirar endavant”. Un espàrring amb qui combatre “les inseguretats diàries”.

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

Algunes necessiten una grua per començar el dia. Són dones que diuen “no sé”. “No sé on vaig però segueixo caminant”. Hi ha sirenes i alguna amb capa i antifaç que incita a ser el teu propi superheroi. So­miar les manté despertes i cultiven en testos la bogeria. S’agafen de la mà amb llops i comparteixen sofà amb monstres gegants plens de pors. I passen algun “día serpiente”: “El que se acerca se arrepiente”.

Sara Fratini les va començar a compartir a Facebook i l’allau de m’agrada els ha afegit tapa dura: 'La buena vida' (editorial Lumen). Una bona vida en blanc i negre amb galtes rosades. Optimisme femení sense necessitat de guardar les formes. Perquè “per a la sensualitat –escriu i dibuixa la veneçolana– no existeix ni pes ni edat”. Inclou un manual pràctic per aconseguir els somnis fàcilment: “Un parell de sabates còmodes”.