Josué, el ballarí equilibrista

 

Té 20 anys i el cognom Ullate. És argila per a la dansa, amb els atributs necessaris per fer elgran salt. Ens va meravellar amb ‘Bolero’ i ens ha tornat a seduir en l’espectacle ‘El Sur’, on emociona en un solo: ‘Quiebro’, una coreografia homenatge al mestre Enrique Morente.

El pare, Víctor Ullate, sempre n’hi posa un de més, però el seu fill Josué té 20 anys. Avui l’acompanya, com tantes vegades, perquè li hem demanat que posi per a vosaltres. I Víctor serà allà, controlant els moviments, fent petar els dits, corregint detalls... orgull de fill i orgull de pare. Ja ens ho va dir fa un any: “El meu fill Josué té qualitats per ser una gran figura: elasticitat, plasticitat... Millors condicions físiques que les que vaig tenir jo mai. Té el carisma dels grans, té llum, poder”. Va dir això. Està escrit.

Josué es posa les mans al cap. “He tingut una sort increïble. El mestre a casa, imagini-s’ho. Ell ha sigut un dels grans i sé que em guiarà i em recolzarà en tot, també a l’hora de prendre les decisions que més em convinguin”.

Josué, que s’ha criat i forma part de la companyia del Víctor Ullate Ballet, recorda haver vist imatges que són història viva de la dansa. “Quan el meu pare va començar amb mi ‘Bolero’, va ser increïble. Perquè jo em recordo de ben petit, quan vaig veure la coreografia de Maurice Béjart, dir-li al meu pare que volia ballar allò. I vaig revisar els vídeos de Jorge Donn interpretant-ho. Li deia al meu pare que era un regal. És com quan a un actor li truquen per fer de James Bond. Una passada”.

Una silueta impressionant

“Miri. El físic de Josué és poc comú. Sembla que està fet a espàtula. Té les cames hiperesteses i és com un contorsio­nista. A ‘El Sur’, si el veus en silueta, t’impressiona. I no és passió de pare, perquè jo sóc molt objectiu amb els meus fills i amb tothom. Si tot va bé i Déu ho vol, li auguro una carrera meravellosa. El que ha de fer és estar uns anyets més aquí amb la companyia i després marxar a fora. Ja té pretendents, a Munic per exemple. A Espanya és una pena però els artistes sempre van com els nòmades, amb tot al damunt. I l’art sembla que estigui de més. Així que quan em digui que se’n va, se n’anirà, perquè a més és tan tossut com jo”, afirma Víctor. De moment, el jove viu sota el sostre patern, amb Víctor i la seva parella, Eduardo Lao, director adjunt de la companyia. “Genial amb els pares”, diu.

A ‘El Sur’, últim espectacle de la companyia i homenatge al desaparegut Enrique Morente – “aquelles nits interminables a Granada amb el mestre...”–, Josué hi apareix al final, amb el solo de Quiebro. Balla aquest quejío en semipenombra, amb un fons negre amb la foto de la cara de Morente. Ell, les espelmes i la veu trencada del granadí. “No coneixia la música d’Enrique Morente, però ara el respecto moltíssim i li envio tota la meva energia allà on sigui”.

Peça fetitxe

Aquesta peça, que és un lament, un plany, un crit interior, és el seu fetitxe. “La va crear el meu pare per a mi, pensant en tot el que li anava bé al meu cos, i amb ella vaig guanyar a Itàlia el premi Positano al millor ballarí revelació l’any passat”. 

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

També va tenir l’ocasió d’interpretar-la, en un diàleg punyent, al costat del Guernica, el Dia Internacional de la Dansa. “Els nervis es van esfumar així que va sonar la música i vaig començar a ballar. Em vaig sentir flotar. Allò era ple de periodistes però jo només veia el meu pare. Reviso el vídeo [és a Youtube] i al·lucino. ‘Mare meva, això ho he fet jo i ja no m’ho pren ningú’, em dic”.

La pròxima cita artística amb el Víctor Ullate Ballet serà aquest final d’any a Madrid. Recupera una peça emblemàtica, “en una nova versió, amb tres cançons populars de Manuel de Falla”. Víctor parla d’‘El amor brujo’, que va estrenar l’any 1994 al teatre de La Maestranza de Sevilla. Passió, llàgrimes, dol i els focs fatus que encendran el Teatro Real del 29 de desembre al 3 de gener. “Seran cinc actuacions memorables i úniques, perquè hi haurà a més Estrella Morente cantant i interac­tuant amb els ballarins a l’escenari