'Breaking Bad', addictes als dolents

LA COMUNITAT SERIÒFILA ESTÀ DE DOL, o a punt d’estar-hi. S’acaba 'Breaking bad', una de les últimes grans supervivents de l’era daurada de les sèries. Paramount Comedy estrena a Espanya el 8 d’octubre, a les 22.20 hores, els últims vuit episodis d’una sèrie que ha generat passió a tot el món i que qui no hagi vist ja triga a descobrir. És un viatge que val la pena.

És el viatge, en essència, d’un personatge, Walter White (Bryan Cranston), en principi l’home més gris del món i, al final, el més fosc que ens puguem imaginar. Vince Gilligan (creador de la sèrie, veterà d’Expediente X) ha dit que volia mostrar com algú podia passar de ser Mr. Chips (el tímid professor creat per James Hilton, adaptat a diverses pel·lícules i produccions televisives) a ser Scarface (el cruent mafiós popularitzat per Al Pacino a 'El precio del poder'). A la sèrie, estrenada al començament del 2008, un professor de química d’institut es decideix a produir metanfetamina després de ser diagnosticat amb un càncer de pulmó inoperable. Per a ell sembla una forma atractivament perillosa de reunir diners perquè la seva dona, Skyler (Anna Gunn), i el seu fill, Walter Jr. (RJ Mitte), puguin viure còmodament després de la seva mort. Walter s’associa amb un antic alumne, Jesse Pinkman (Aaron Paul), per fabricar la droga i vendre-la. A partir d’aquí vénen tota classe de problemes, màfies i traïcions.

ÉS UNA TRAMA FOSCA, molt fosca, ja des del principi. Hi ha tocs d’humor negre, però la paraula que millor defineix la sèrie és torbació. I addicció, és clar, menys per la temàtica que per l’efecte que genera en la seva audiència. Que és notable: als EUA, l’estrena d’aquesta última ratxa d’episodis --la segona part de la cinquena temporada-- a AMC va obtenir 5,9 milions d’espectadors, un rècord per a la cadena.

I això que 'Breaking bad' va estar a punt de no fer-se. La primera reacció del president de la seva productora a la proposta de Vince Gilligan va ser: “Aquesta és la pitjor idea per a una sèrie que he sentit mai”. Gilligan, a l’altre costat de la línia, riu al recordar allò. Ara 'Breaking bad' és autèntica història de la televisió, una sèrie lloada des de tots els flancs de la cultura (vegeu l’eclèctic llibre d'assajos recentment editat per Errata Naturae, a la pàgina 22). Però, al principi, els seus productors temien que el públic no acceptés un heroi tan fosc. La pregunta que es fa 'Breaking bad' és: ¿Walter White es torna dolent? O el mal ja estava dins d’ell i només han fet falta una sèrie de circumstàncies perquè florís en tota la seva foscor?

El temor de la productora pot semblar injustificat si tenim en compte que, en els últims anys, el públic ha preferit els herois foscos i torturats. ¿Per què és així, Vince? “És una pregunta que jo mateix em faig”, comenta. “Havíem vist, potser, massa sèries en què els bons es vesteixen de blanc i el dolent va de negre. I la vida és una altra cosa, més matisada. La majoria de nosaltres som una barreja de bones i males intencions. Però, qui sap, potser tot això és una cosa cíclica. Potser tornem a l’heroi d’una peça”.

GILLIGAN ES VA FORMAR A EXPEDIENTE X, sèrie de la qual era fan i a la qual va enviar un guió que va acabar convertit en l’episodi Luz difusa. Després, en va escriure fins a 26 episodis més, a més de convertir-se en productor. El creador de 'Breaking bad' considera que Chris Carter va ser el “millor mentor possible” en el paisatge de la tele. “Era molt exigent, però això és una cosa que, a la llarga, he après a apreciar. I ara mateix jo sóc així amb el meu equip. Sempre demano el millor, encara que també sempre intento escoltar”.

Per exemple, va escoltar Bryan Cranston, que va aportar grans idees per al seu personatge Walter. Com els dubtosos calçotets que porta a l’episodi pilot, una forma simple i clara de descriure la seva decadència personal. “Intento escoltar a tothom. Sempre en parlo com d’un treball en equip. I gent com Michael Slovis, el director de fotografia, ha estat fonamental a l’hora de donar personalitat a la sèrie”.

'BREAKING BAD' NO ÉS UNA SÈRIE A L’ÚS, i no ho és en cap aspecte. És tele poc televisiva. Si veiessin el pilot (dirigit per Gilligan) sense saber què és, pensarien que és una nova pel·lícula dels Coen. Beu del cinema independent i pensa en termes visuals. “Em molesta que a la televisió --diu Gilligan-- els personatges acostumin a aparèixer tan grans, sempre ocupant gairebé tota la pantalla. Ara mateix les teles són enormes i no cal que seguim filmant els actors així. Jo volia fer-los petits, donar importància al paisatge”.

Aquest paisaje és Albuquerque, Nou Mèxic. Fins allà va viatjar en exclusiva DOMINICAL --l’únic mitjà espanyol– per visitar el rodatge de la sèrie. Un lloc de bellesa nua, amb un desert que sembla reflectir en part l’aïllament sentimental dels personatges. Albuquerque és un personatge més, com han sabut aprofitar els comerços locals, que ofereixen tours guiats o venen fins i tot rosquilles amb topping imitació del cristall blau cuinat per Walt i Jesse.

En realitat, 'Breaking bad' estava situada a Califòrnia, però l’equip es va veure arrossegat a Nou Mèxic pels incentius que oferia aquest estat en matèria d’impostos. Va començar com una decisió prosaica, però va derivar en el triomf artístic més important: els seus elements geogràfics i topogràfics només són plusos per a la sèrie, que de vegades pot semblar un fascinant western modern. Som aquí per veure rodar un dels episodis finals, Rabid dog (Gos rabiós), el 12è de la cinquena temporada.

Però abans de sentir cridar “acció!”, vam viatjar fins al gegantí plató, ara mateix deshabitat, on es roden les escenes d’interiors: la casa dels White, l’oficina de l’advocat Saul Goodman (Bob Odenkirk), la recepció del túnel de rentat… Decorats minuciosament elaborats, en els quals cada detall ha de comptar amb l’aprovació de Mr. Vince Gilligan. Fins a l’últim boli. De debò. “Això és veritat”, em diria més tard Gilligan en l’entrevista. “Sóc un freak del control. Però és la meva part favorita de la feina. El més dur és escriure. El més divertit són aquestes aturades, dues al dia, per revisar les fotos que m’envien dels decorats”.

CADA EPISODI ES RODA EN NOMÉS VUIT DIES, i quan ens traslladem a la Civic Plaza per veure rodar una seqüència, és fàcil percebre certa agitació, però mai un punt de mal humor. Es nota que l’equip de la sèrie ja forma una gran família. A l’escena hi veiem Walter parlant per telèfon amb Jesse, que en realitat no està a quilòmetres de distància, sinó tan sol a uns metres.Una presa rere l’altra, encara que la primera ja semblava perfecta. En un petit interludi, els protagonistes s’acosten a parlar amb la premsa com si fóssim part de l’equip, de la família. Si tota aquesta naturalitat forma part d’un pla, els surt absolutament perfecte.

Veure Bryan Cranston a la pantalla impressiona. En persona, és clar, l'impacte és doble. Inspira respecte. I quan imita Walter durant certs moments de l’entrevista, un no sap si ficar-se sota la taula. “Ha sigut un gran viatge –m'explica–. Passar de ser aquest home gris al monstre que avui sabem que és” [acaba la frase amb un gest sorrut terrorífic]. Si alguna cosa ha corroborat 'Breaking bad' és la capacitat camaleònica de l’actor. “Jo estava disposat a fer qualsevol cosa per aquest personatge, ja fos guanyar pes o perdre’n, o aparèixer nu en una botiga d’alimentació. Cap problema amb res d’això. A treballar”.

Stephen King va dir de les interpretacions de Bryan Cranston i Aaron Paul que eren les millors que havia vist en molt temps. Certament, tots dos són magnífics i quan estan junts salten espurnes. Al públic li ha dolgut veure com s’anaven distanciant els personatges, per egoismes i girs que aquí no revelarem per respecte als neòfits; i molts es pregunten si hi ha una probabilitat de reconciliació. “Jo crec que Walt encara sent certa estima per Jesse, però dubto que hi hagi final feliç per a ells”. Uns minuts després, en una habitació del Hyatt Regency, un distès Aaron Paul em confirma la teoria. “Walt i Jesse ja no podran tornar a ser amics mai més, perquè Jesse s’ha tret la bena. Ha vist tot el mal de què Walt és capaç”. Com li agradaria que acabés 'Breaking bad'? “Com a fan de la sèrie, m’agradaria que com a mínim Jesse aconseguís allunyar-se de tot això. No n’estic segur, però, qui sap, potser ell sí que tindrà un final feliç”.

ANNA GUNN INTERPRETA SKYLER, la dona de Walt. Un personatge que no ha acabat d’agradar entre el públic, de vegades per a desesperació de l’actriu. “Walt és qui cuina metamfetamina. Skyler és, o era, mentrestant, la veu de la raó. No entenc per què queia malament”. Ella era la víctima, una dona obligada a guardar massa coses a dins, igual que un altre personatge famós de Gunn a la televisió: la Martha de Deadwood. “Són personatges similars, carregats de tensió interna”, diu ella. Després de 'Breaking bad', Anna té moltes ganes de fer una comèdia. També Betsy Brandt (Marie, germana de Skyler) està buscant “personatges lleugers”, encara que Marie ha tingut moments bastant còmics.

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

Saltant d’una sala de reunions a una altra, també tenim l’oportunitat de parlar uns minuts amb RJ Mitte, que interpreta el fill de Walter, és a dir, Walter Jr. Un actor admirable, a qui la seva lleu paràlisi cerebral no sembla aturar en absolut: després de la sèrie rodarà un film d’acció. “I tinc ganes de rodar pel·lícules i sèries de qualsevol gènere”, assegura.

En la seva xerrada, Dean Norris (Hank, marit de Marie i al final enemic, com a agent de la DEA, de Walter) ens va parlar també dels seus projectes de futur. Va parlar de certa sèrie de ciència-ficció, sense donar títol ni argument, que ha resultat ser La cúpula. “Ara mateix no puc fer res semblant a 'Breaking bad'. Ha sigut massa bona. És millor allunyar-se dels polis i la droga per una temporada”, va declarar. Per descomptat, el repartiment de la sèrie patirà per trobar una altra història tan icònica, però també la mateixa televisió. El final de 'Breaking bad' és gairebé la fi d’una època. Caldrà disfrutar tan com puguem d’aquestes últims moments, vuit episodis d'infart.