Brussel·les expedienta Espanya per les traves del Govern a l’opa al Sabadell

La Comissió Europea va complir la seva amenaça dels últims mesos i va anunciar ahir l’obertura d’un procediment d’infracció a Espanya arran que el Govern hagi posat obstacles a l’oferta de compra (opa) del Sabadell per part del BBVA. El procés, això sí, es demorarà mesos i no té per objectiu principal que l’Executiu espanyol retiri la condició que va imposar a l’operació (en cas de tenir èxit l’opa, els dos bancs no podran fusionar-se en tres anys, ampliables en dos més). El que busca Brussel·les és que el Govern modifiqui les lleis que l’han habilitat i el podrien habilitar en el futur a entorpir l’operació perquè, segons el seu parer, són contràries a la normativa europea.

"La Comissió considera que determinades disposicions de la legislació espanyola en matèria bancària i de competència, que atorguen al Govern espanyol poders il·limitats per intervenir en fusions i adquisicions de bancs, vulneren les competències exclusives del Banc Central Europeu i dels supervisors nacionals d’acord amb la normativa bancària de la UE. Així mateix, considera que aquestes àmplies facultats discrecionals constitueixen restriccions injustificades a la llibertat d’establiment i a la lliure circulació de capitals", argumenta.

En concret, Brussel·les vol que Espanya modifiqui una llei financera del Govern de Rajoy del 2014 que atorga al Ministeri d’Economia la competència d’aprovar o denegar les fusions bancàries. Significativament, es tracta d’una potestat que l’Executiu espanyol encara no ha pogut fer servir en el cas de l’opa i que, de fet, correspondria exercir al ministre que estigui al capdavant d’Economia dins de tres o cinc anys, quan venci la condició de no integració fixada per al cas que el BBVA aconsegueixi el control del Sabadell.

La Comissió també vol canvis en la llei de defensa de la competència de l’Executiu de Rodríguez Zapatero del 2007 que permet al Consell de Ministres modificar les condicions imposades a una integració per part de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Aquest poder sí que ha sigut exercit per l’actual Govern en l’opa: va ser el que el va habilitar a imposar la condició que els dos bancs hagin de mantenir estructures independents durant tres anys, prorrogables fins a cinc. Brussel·les considerava que no hi havia motius d’interès general que justifiquessin aquesta decisió i estima que la norma s’hauria de delimitar més.

Suport a les fusions

Es tracta, per tant, de dues normatives que fa molts anys que estan vigents, amb la qual cosa crida l’atenció que l’Executiu comunitari hagi trigat tant temps a jutjar-les contràries a la legislació europea. També que no hagi obert el procediment d’infracció la Comissaria de Competència (liderada per l’exministra socialista Teresa Ribera), sinó la de Serveis Financers (dirigida per la portuguesa Maria Luís Albuquerque, adscrita al PP europeu). Més enllà de qüestions legals, sembla existir també una motivació política per part de Brussel·les, que en els últims mesos està empenyent per aconseguir un mercat financer i de capitals més integrat a la UE, amb bancs de més mida que puguin competir globalment. Fet que ha topat amb reticències no només a Espanya, sinó també a Alemanya i Itàlia.

Ho va reconèixer el mateix Executiu comunitari a l’anunciar l’obertura del procediment: "Les consolidacions en el sector bancari beneficien l’economia de la UE en el seu conjunt i són essencials per a la consecució de la Unió Bancària. Aquestes fusions també garanteixen que el capital s’assigni de manera eficient a tota la UE i que la ciutadania i les empreses tinguin accés als productes financers a preus competitius, un objectiu clau de la Unió d’Estalvis i Inversions".

Davant això, el Ministeri d’Economia defensa des de fa mesos que la seva actuació en el cas de l’opa ha sigut "absolutament respectuosa i alineada" amb la normativa espanyola i europea. És el mateix argument que va fer servir l’Executiu de Mariano Rajoy el 2012 per suavitzar les condicions fixades per la CNMC a la fusió entre Antena 3 i La Sexta. Com va avançar EL PERIÓDICO, l’Acord del Consell de Ministres sobre l’opa es va anticipar a aquest probable conflicte amb la Comissió, al justificar exhaustivament la base legal de la seva decisió, basada en diverses sentències i en un informe de l’Advocacia de l’Estat.

Mesos de conflicte

Notícies relacionades

Powerdot inverteix més d’11 milions en recàrrega a Catalunya

Mango puja un 12% la facturació entre gener i juny, fins a 1.728 milions

Cuerpo, en aquesta línia, va destacar ahir que el "suposat desalineament" amb la normativa europea es produeix en dues lleis que porten 11 i 18 anys vigents i es va mostrar "totalment convençut" que l’actuació del Govern en l’opa està "en línia amb la normativa domèstica", que al seu torn està "plenament alineada" amb la comunitària. En qualsevol cas, va evitar entrar al xoc amb Brussel·les: "Col·laborarem de manera constructiva amb la Comissió, donant tota la informació i els aclariments que siguin necessaris des del punt de vista tècnic i legal. Esperem que finalment prevalgui la nostra posició".

El xoc ve de lluny. Brussel·les va demanar informació a l’Executiu l’estiu passat a través d’un procediment informal (conegut com a EU Pilot). Fonts coneixedores del procés, amb tot, matisen que els intercanvis entre els dos executius estaven centrats en la fase posterior de la fusió, després de l’opa. Una directiva europea que està en fase de transposició impediria al Govern denegar les fusions bancàries, com l’habilita la llei del 2014. Però l’esmentada directiva comunitària encara no ha sigut incorporada a la legislació espanyola, per a la qual cosa hi ha termini fins a l’any que ve.