Amanides amb art per refrescar l'estiu

La revista oferirà a l'agost quatre propostes gastronòmiques amb xefs de primer nivell. La primera, aquesta setmana, cinc amanides creades pel 'biestrellat' Ramon Freixa

EL PRÒXIM DOMINICAL / periodico

2
Es llegeix en minuts

Per als que volen menjar coses fresques i lleugeres a l'estiu sense renunciar per això a donar-li gust al paladar,Dominicalofereix aquest mes d'agost quatrepropostes gastronòmiques de primeríssim nivell. La primera arriba aquest diumenge, amb lesamanides que ha dissenyatRamon Freixa, unxefamb duesestrelles Michelin. Freixa ha posat tant d'art a les seves propostes que s'ha inspirat en Miró i Dalí a l'hora d'elegir i disposar els ingredients. Tomàquets, alfàbrega, pop, pasta, mongetes de Santa Pau, formatge fresc, pastanaga... Simfonia de colors i gustos per refrescar el plat.

La proposta seguirà amb una selecció desopes fredes a càrrec deFelip Llufriu, el xef delRoca Moo, amb una estrella Michelin (11 d'agost); elsentrants freds orientals que brodaAlbert Raurich, delDos palillos, amb una estrella (18 d'agost), i elscòctelsdeDavid Ríos, propietari delCafè Kobuk, deBarakaldo, que es va proclamar el mes de juliol passat millor cocteler del món (25 d'agost).

Però tornem al número d'aquesta setmana, pensat per disfrutar amb elscincs sentits. Un cop satisfet el delgust, anem al de lavista: res més relaxant que perdre la mirada pels paisatges de laCosta Brava, aquells pels qualsAva Gardner va passejar la seva bellesa als anys cinquanta. Unaproducció de moda recrea el seu 'look', amb uns models que bé podria haver lluït l'actriu.

¿I què em diuen de l'olfacte? ¿Hi ha alguna cosa més evocadora que una olor que de cop i volta es cola en la nostra percepció? Això ho saben molt bé a la finca Domain del Manon, a la localitat deGrasse (França), on cultiven les roses i gessamins que nodreixen lesfragàncies més exclusives deDior. Dominical s'endinsa en la plantació per explicar-los els secrets de la seva producció.

Entrevistes de cine

Notícies relacionades

Música per a lesorelles de diverses generacions de fans: el crit "Yippee-ki-ia, fill de puta", amb quèBruce Willis guanyava la partida a'La jungla de cristal' ficat en la pell de John McClane, l'heroi sorneguer que el va convertir en una estrella mundial. Un plaer escoltar-lo en unaentrevista en què fa molta més gala d'intel·ligència, sensibilitat i humor que de musculets.

I acabem amb eltacte. El de porcellana que suggereix la pell blanca i pigada d'Isabelle Huppert, una diva del cine francès que ha demostrat a la pantalla queno té por d'assumir riscos. Tampoc quan l'entrevisten: sincera, políticament incorrecta, no fa cap esforç per quedar bé. "Sempre m'ha semblat que els mitjans de comunicació no són el lloc adequat per discutir la meva vida privada i encara menys per fer confessions. Sé que hi ha persones que obtenen certa satisfacció narcisista quan es parla de les seves vides. Afortunadament, jo no tinc aquest problema, encara que sí molts altres", etziba a lagens fàcil entrevista en què parla de l'última pel·lículaque ha arribat a les pantalles espanyoles:'Cautiva'.