Enigmes urbans

Havia viscut tota la vida a Nou Barris, però un dia es va adonar que no coneixia la ciutat.«Així que l'estiu de fa dos anys vaig decidir passejar-hi i parlar amb la gent»,explica l'escriptora Isabel del Río (Barcelona, 1983), llicenciada en Filosofia per la Universitat Autònoma. Va ser així com va néixer el seu llibre100 cosas que hacer en Barcelona al menos una vez en la vida(Lectio Ediciones).«És també un llibre per a la gent que viu a Barcelona i en el qual recopilo petites i estranyes històries»,explica. Són anècdotes i llegendes, algunes d'exorcistes i d'altres de verges, que també formen part de l'encant de la ciutat i que, no obstant, poca gent coneix, com la que protagonitzael Santet del Poblenou.

La làpida dels desitjos

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

«De la història del Santetdel Poblenou me'n va parlar l'escriptor Francesc Miralles»,recorda la Isabel.«Em va demanar que li aconseguís documentació sobre el cementiri del Poblenou, on hi ha la tomba delSantet». Segons explica l'escriptora, la història es remunta a principis del segle XX. Francesc Canals Ambrós era un noi normal, nascut el 1877, que treballava en uns grans magatzems. Dues coses caracteritzaven el Francesc, era«molt bona persona» i«podia llegir el futur».De fet, ell mateix va predir la seva pròpia mort i un incendi que es va produir després de la seva mort. Va ser una pèrdua molt sentida, així que la gent va començar a visitar la seva tomba al cementiri del Poblenou. No se sap qui va ser el primer a demanar un desig davant la seva làpida, però el rumor que s'havia complert es va escampar de seguida. Fins i tot avui, la gent va al cementiri a demanar ofrenes al Santet,però aquestes«no han d'estar relacionades amb els diners, han d'estar escrites en un tros de paper i cal allunyar-se pel costat dret de la tomba sense mirar enrere».Segons Isabel del Río,el Santetdel Poblenou és un sant«canonitzat pel poble».

A100 cosas que hacer en Barcelona al menos una vez en la vida,Del Río també narra la història de l'església de Sant Just i Pastor, situada darrere de l'Ajuntament, a la plaça de Sant Jaume. Hi han trobat la tomba d'un rei visigot de tradició maçònica. Segons l'explica l'autora, Gaudí anava cada dia a aquesta església per resar a la Moreneta.«Quan entres a Sant Just i Pastor, t'envaeix una espècie de calma inexplicable»,assegura.«L'explicació és que està situada sobre fonts tel·lúriques. Era habitual situar-hi al damunt els temples dedicats a la Moreneta».A més, Sant Just i Pastor eren dos nens cristians a qui, en època romana, se'ls va demanar que abandonessin la seva religió. Com que s'hi van negar, els van matar.