Rut de Eguia: «L'esport femení no es valora»

Rut de Eguia (Barcelona, 1987) assaboreix aquests dies el resultat de l'esforç d'anys dedicats a l'esport. Ella és la capitana de l'equip femení de bàsquet del club Joventut Les Corts, que acaba d'aconseguir la Copa de Catalunya (51-38) al derrotar el Platges de Mataró. Són anys de matinar, de fer entrenaments nocturns i de sacrificar-se, al mateix temps que la família, els caps de setmana per anar a competir. I en un club de barri d'economia ajustada.

-¿Quants anys feia que perseguia aquesta Copa?

-Feia més de cinc anys que hi anava al darrere. Ha estat la recompensa a la feina. Cada partit hem lluitat. I al final va ser un moment de felicitat veure la cara de les teves companyes i com estaven els pares d'entusiasmats, perquè ells s'enfaden i ens renyen si no juguem bé.

-¿Quines renúncies hi ha al darrere d'aquest èxit?

-Anys d'esport en un club de barri i moltíssima dedicació. Entrenem tres vegades a la setmana, de les 21.00 a les 23.30 hores. És dur: arribes tard a casa i l'endemà s'ha de matinar perquè les jugadores treballem o estudiem.

-Això en l'aspecte personal, ¿i en l'econòmic?

-Hi ha l'esforç del club i el de les famílies, perquè cada cap de setmana hem d'organitzar els viatges amb els cotxes dels pares, ja que no hi ha diners per llogar un autobús. En l'esport femení no s'inverteixen diners. A Catalunya s'ha abandonat molt. Nosaltres, per ajudar el club, en comptes de cobrar li paguem una quota.

-¿Per què a Catalunya no es valora l'esport femení?

-Sempre ha estat marginat, i amb la crisi econòmica que hi ha ara, molt més. No es valora. No crec que sigui per masclisme, simplement és que no interessa. ¡Si fins i tot l'equip femení de bàsquet del Barça va desaparèixer fa anys! Com que no hi ha prou diners es decideix tallar per la part més feble.

-Precisament els problemes econòmics han impedit que vostès, malgrat poder-ho fer des de fa dos anys, no hagin pujat de categoria.

-Sí, perquè fins i tot per a això fan falta diners. S'han de pagar els avals, els àrbitres, les jugadores... i també el transport, perquè al pujar de categoria els desplaçaments són per tot Espanya i no únicament per Catalunya, com passa ara.

-Ha de ser frustrant que encara que guanyis partits sempre estiguis a la mateixa categoria.

-El fet de no poder escollir, doncs, la veritat, no t'agrada perquè penses que el club té un gran equip que guanya partits, però que no pot ascendir. I això limita les teves aspiracions. De tota manera, les jugadores sempre hem estat informades que, encara que guanyéssim, no podríem pujar, però no per això deixes de competir en una categoria considerada d'alt nivell. Volíem el premi per l'esforç. Al final el que compta és estar a gust i passar-s'ho bé. ¡Venir aquí és un luxe!

-Quantifiqui l'ajuda que necessiten per complir el seu objectiu.

-Tampoc són tants diners. És difícil dir una xifra, però és una quantitat que a algunes empreses a penes els suposaria esforç. El problema és que ni tan sols es plantegen la inversió en l'esport. Si ja els costa aportar diners per al futbol, això de l'esport femení ni ho consideren necessari.

-Demani per si algú l'escolta. ¿Què necessita el club?

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

-També més inversió. El pavelló fa anys que s'ha de reformar i no s'arriba a fer mai. I això limita que s'hi incorpori gent, perquè no hi ha espai.