una veïna ANOMENADA... Isona Passola, productora, guionista i directora de cine

«Miris on miris, el barri de Sant Pere emociona»

El 'Pa negre' que Isona Passola va portar l'any passat a l'Acadèmia de Hollywood, com a possible candidata a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa, es va cuinar a Ciutat Vella. La productora, Massa d'Or, està emplaçada al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.

La productora Isona Passola ( productora de Pa Negre ) ens porta a 5 llocs de Ciutat Vella / periodico

3
Es llegeix en minuts
CARME ESCALES
BARCELONA

Des del pati interior de la finca que fa 12 anys acull Massa d'Or, la productora d'Isona Passola, al carrer de Sant Pere Més Alt, es poden veure alguns elements que encara avui parlen del passat fabril del barri. Els testimonis són l'ascensor que en el seu moment havia pujat caixes de llana, els amplis finestrals per il·luminar i ventilar els espais de treball, els antics safaretjos on es tenyia roba... Tot recorda que hi va haver un temps en què Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera va estar ple de fàbriques i grans i petits tallers, com el que produïa roba de cuir i que avui és el lloc on la productora catalana avança en un nou guió cinematogràfic: L'endemà.

El documental, amb format per a cine, és la segona part del titulat Cataluña-Espanya, en què Isona Passola va posar cara a cara pensadors de l'àmbit espanyol i català per ajudar a revisar el concepte de nació des dels dos punts de vista. Per a la continuació d'aquest document, l'equip de Massa d'Or ha aconseguit, en 40 dies, més de 350.000 euros -per a un pressupost total de 600.000-, gràcies a una campanya de micromecenatge. L'endemà aborda com seria la vida en tots els aspectes en una Catalunya independent. Es començarà a rodar aquesta primavera i es preveu poder-lo estrenar el pròxim mes de gener.

Un jardí inspirador

Entre plantes i flors, Isona Passola i el seu grup de treball teixiran el fil conductor de la seva nova història. «En aquest pati, en què aviat floriran els rosers i s'omplirà també de margarides, discutim els guions. De primavera a octubre, fem moltíssima vida aquí. El lloc on passes tantes hores treballant has d'estimar-lo», opina la productora de Pa negre, que destaca cada detall que l'envolta. «Està ple de petits elements de fantasia, com aquesta fonteta enmig del pati, i així és tot el barri de Sant Pere. T'adones que fins i tot a les cases més humils, hi havia mostres del modernisme que, en l'època de fàbriques i tallers a tota marxa, va omplir aquesta ciutat d'una explosió artística que ha acabat projectant Barcelona internacionalment», expressa Passola. «L'estètica està molt present sempre en qualsevol racó. Miris on miris, el barri de Sant Pere sempre emociona, perquè sempre hi ha un moment per al somni», afirma la veïna.

Actualment, Isona Passola viu a Sarrià, però va néixer al carrer del Duc, al barri Gòtic. «La Boqueria, la plaça de Catalunya, la Via Laietana i la Rambla configuraven el quadrant segur en què, quan era petita, ens podíem moure sense perill. Traspassar cap al Raval ja era més perillós», recorda.

Els seus avis paterns eren del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. «Tenien una botiga de sabates al mercat de Santa Caterina», explica. «Els meus avis materns venien de la plana de Vic, on fabricaven troques de fil i complements per a la indústria tèxtil», afegeix. Avui en dia al barri de Sant Pere ja gairebé no hi queden tallers, però s'hi han instal·lat nous professionals que impulsen creacions, que -igual que en el cas de Passola i la seva Pa negre, tenen projecció més enllà de les nostres fronteres.

Connexió amb la història

Notícies relacionades

Els treballs amb què més ha estat coneguda Isona Passola connecten amb la història de Catalunya. «Aquest és dels pocs barris de Barcelona que ha conservat llambordes, que tanta personalitat imprimeixen als seus carrers. Jo m'identifico plenament amb l'expressió del poeta J. V. Foix: «M'exalta el nou, m'enamora el vell», assegura. «A Ciutat Vella estàs en contacte íntim amb la història d'aquesta ciutat», puntualitza. «I el barri de Sant Pere, a més a més, està ple de petites i grans joies, com el magnífic Palau de la Música Catalana, que és per a mi una aposta arriscada de la burgesia per l'estètica modernista, eclosió d'imaginació i somni, una presa de consciència col·lectiva com a país. També representa una fusió de racionalitat, com a fantàstica sala de concerts, i deliri i bogeria creativa, un impressionant imant turístic per a aquesta ciutat», resumeix.

Les petites joies de Sant Pere són, segons Isona Passola, comerços i tallers com el del seu veí el lutier (Sant Pere Més Alt, 68), o botigues de sempre, fidels a la rajola valenciana i els taulells de fusta i marbre. També carrers sorprenents com «el de Carders, que és la síntesi de totes les races i llengües del món», palaus com el que acull el Museu Picasso o l'església de Santa Maria del Mar i moltes altres «joies secretes que guarda Sant Pere», diu Passola.