L'empremta del XIX a la plaça del Poble Romaní

A la plaça del Poble Romaní, al nucli històric de Gràcia, s'alça solemne l'única xemeneia del segle XIX que encara es manté dreta al districte, testimoni del protagonisme de la indústria a la vila durant aquells anys. Una inscripció al peu proclama: «Gràcia al senyor Francesc Puigmartí i Caparà que va instal·lar el 1839 la fàbrica tèxtil amb el nom de Vapor Nou». La xemeneia va pertànyer a l'antiga fàbrica tèxtil Vapor Puigmartí, la segona que es va instal·lar al districte després de Vapor Vilaregut (carrer del Perill amb el torrent de l'Olla), coneguda popularment com Vapor Vell.

Vapor Puigmartí es va inaugurar el 1841 a la zona de la travessera de Gràcia, entre el torrent de l'Olla i el torrent d'en Vidalet i va adoptar el sobrenom de Vapor Nou.

Terreny per a la indústria

A la primera meitat del segle XIX es van produir a la vila de Gràcia innovacions en la forma de producció, vestigis de la revolució industrial. Una de les més importants va ser l'ús del vapor com a força motriu. Amb aquests avanços va arribar la necessitat de trobar grans espais per a la creació d'una important arquitectura fabril, ja que les muralles de Barcelona feien difícil la construcció d'aquests grans complexos. A més, les taxes eren molt elevades. Per això, la vila de Gràcia, llavors un poble pròxim a la ciutat, es va convertir en una zona molt atractiva per a aquest tipus de projectes. Així, el 1837 es va instal·lar a l'actual districte la fàbrica Vapor Vilaregut, i dos anys més tard, la fàbrica Vapor Puigmartí. Aquesta última va donar feina a unes 500 persones i, el 1852, durant els seus anys de màxima esplendor, comptava amb 120 telers mecànics i 800 treballadors.

Els veïns del districte de tota la vida no han oblidat la fàbrica Vapor Nou i la importància que va tenir per a la vila. «Tinc 80 anys i he nascut en aquests carrers --explica Josep Garcia--. Recordo perfectament l'antiga fàbrica, que ocupava gairebé tot el carrer de Siracusa. Va ser molt important per a Gràcia perquè va crear llocs de treball i s'hi va col·locar molta gent d'aquí», afirma Garcia.

El 1852, durant la seva estada a Barcelona, la reina Isabel II va visitar el Vapor Puigmartí. Aquest fet va remarcar la importància de la fàbrica dins de la indústria tèxtil que s'estava desenvolupant en aquells anys.

Al voltant de la fàbrica es van edificar nombroses vivendes obreres i es van urbanitzar carrers com el de Llibertat, Progrés i Fraternitat, noms que al·ludeixen i recorden l'esperit del moment. Així, es podia oferir als obrers vivendes molt a prop del seu lloc de treball.

Vapor Puigmartí no va estar exempta de conflictes laborals. El 1841, gent opositora a la instal·lació de fàbriques perquè consideraven que els arruïnarien, van intentar calar-hi foc. A més a més, el 1855 hi va haver un complot per matar el senyor Puigmartí. Finalment, les penes van ser lleus per als imputats per falta de proves.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

La fàbrica va seguir en marxa fins al 1876, quan un incendi la va destruir completament i més tard va ser desmantellada. L'antic solar va ser ocupat per alguns pisos i bona part va ser utilitzat per construir el mercat de l'Abaceria Central, el 1892, que el 1913 va passar a ser de titularitat municipal.

Dins del projecte de rehabilitació de la plaça del Poble Romaní que es va portar a terme fa anys, es va decidir conservar l'antiga xemeneia, que va ser restaurada.