«El Poblenou encara recorda a Barcelona la seva força obrera»

Un gran magatzem ple de rodes de pneumàtic ocupava, als anys 70, l'espai on actualment està ubicat el cine Icaria. Aquells pneumàtics eren per fer soles d'avarques que fabricava, al Poblenou, el pare de Salva Rey, component de The Pinker Tones, molt més conegut com a Mister Furia.

«Jo tenia aleshores 12 o 13 anys i venia a veure el meu pare a la fàbrica, que tenia 60 treballadors. Quan va arribar la crisi del calçat, als anys 80, va haver de tancar. I amb la indemnització dels empleats, els meus pares es van arruïnar», explica Rey, que en un Poblenou molt diferent de l'actual s'entretenia perseguint rates.«Sí, allò era un niu de rates, i l'avinguda d'Icària, un niu de jonquis», recorda.«Érem a 200 metres del mar, però teníem tots els impediments per arribar-hi», afegeix.

Res a veure amb el barri que, anys després, s'ha convertit en el seu lloc de residència.«Tornar al barri va ser per a mi un redescobriment», assenyala. «Molta arquitectura industrial s'ha perdut, però el Poblenou encara recorda a Barcelona la seva força obrera. Aquesta zona de la ciutat va ser un dels tres o quatre punts industrials neuràlgics d'Europa, comparable a Manchester o Liverpool»,diu.

Banda fundada al barri

Poc després d'haver-se instal·lat al Poblenou, el 2001, en pocs dies de diferència, Mister Furia es va trobar al carrer de Pamplona en tres ocasions seguides Àlex Llovet, un vell amic, company de la facultat

-on Rey va estudiar Humanitats-, que tenia un petit estudi casolà, en què tots dos van acabar produint la sintonia de la sèrie televisiva Había una vez Europa. Allò va ser la primera feina de Mister Furia i el Profesor Manso (Àlex) i el naixement de The Pinker Tones.

«Vam treure el primer maxisingle, en vinil que va triomfar, bàsicament, al Japó. Aquí no ens coneixien», explica Mister Furia, multiinstrumentista i veu d'una banda de les que més quilòmetres acumulen en gires a l'estranger. The Pinker Tones no ha tingut mai por de sortir a buscar feina a fora. «Tenim una saludable relació amb Hollywood»,declara el veí de Poblenou, poc després de tornar de Los Angeles, on The Pinker Tones va presentar el seu últim disc Life in Stereo.

La primera vegada queThe New York Times va publicar l'expressióseny i rauxava ser en paraules de Salva Rey, en ocasió d'unes declaracions que Mister Furia va fer en una de les entrevistes que el prestigiós rotatiu ha publicat sobre el grup fundat al Poblenou. En l'actualitat, la formació musical, integrada també per Christian Rey, té entre mans diversos projectes de bandes sonores i actuacions, sense deixar de mirar, paral·lelament, més enllà de les fronteres. La seva cançó titulada Karma Hunters -inspirada en la guerra de l'Iraq i la decepció per les hegemonies polítiques mundials- és la cançó de l'estiu de TV-3. El tema ha estat escollit per Televisió de Catalunya per als vídeos amb què la cadena distingeix la seva programació d'estiu.

Bicicleta i patinet

Una de les fórmules que aquest veí del Poblenou utilitza per airejar-se és pujar a la bicicleta o al patinet i sortir a fer encàrrecs pel barri amb la seva filla gran, de 5 anys. Ell i la seva parella li acaben de proporcionar al Poblenou una nova veïna, que va néixer el 14 de juny, quatre hores abans que el seu pare toqués al Sónar.«M'encanta perquè el Poblenou és molt pla i, així, una excursió en patins o en patinet és molt agradable»,explica.«Des de la platja de la Mar Bella fins al Fòrum és un passeig fantàstic i molt refrescant», afegeix Mister Furia. I reconeix que, encara que el Poblenou hagi guanyat molt amb l'obertura del barri al mar, ell i la seva família van a la platja del Poblenou sobretot a passejar.«Per nedar, acostumem a anar al Cap de Creus»,puntualitza.

Sensibilitzat per totes les qüestions que preocupen el barri, com la gran escassetat de places públiques de guarderia i l'abandonament de descampats com el que està situat entre els carrers de Roc Boronat i Ramón Turró, de futur incert, Salva Rey es pregunta per què el parc de la Ciutadella no es va concebre obert cap al Poblenou.«Només s'obre cap a Ciutat Vella i, amb això, el Poblenou no s'ha pogut integrar del tot a la ciutat», reflexiona.«Gràcies al metro, el barri queda molt ben connectat, però físicament el Poblenou ha fet sempre una vida bastant independent. Salvant les distàncies, aquest barri és per a Barcelona el Brooklyn de Nova York»,compara el músic de The Pinker Tones.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Vegeu el vídeo d'aquesta notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat