«L'Eixample és el paradigma del teixit urbà i de ciutat»

Mai abans -ni després- d'aquell 10 de juliol, Muriel Casals havia recorregut tan a poc a poc, en tantes hores tan pocs metres, el carrer per on passa cada dia per anar a treballar. Aquell dia, l'economista i presidenta d'Òmnium Cultural no caminava pel passeig de Gràcia, sinó que es posava a caminar amb una enèrgica voluntat de decidir el futur de Catalunya.«Sentia que tenia darrere meu un milió i mig de persones que volien el mateix»,afirma.

Feia només quatre mesos que aquesta dona havia agafat el relleu de Jordi Porta -actual president del centre Unesco de Catalunya- al capdavant d'una institució que des de l'any 1961 treballa, avui des de 27 seus localitzades per tot el territori, en la promoció i la normalització de la llengua, la cultura i la identitat nacional de Catalunya. Cada dia, Muriel Casals travessa, a peu, l'Esquerra de l'Eixample, on viu, per entrar a la Dreta de l'Eixample, on Òmnium Cultural té la seva oficina central i Casals, el seu despatx.«És on passo la part principal de la meva vida», diu.

Districte autosuficient

Indústria, comerç i cultura marquen el recorregut que Muriel Casals proposa per mostrar el districte on assegura que ho té tot.«Vaig a peu a tot arreu»,explica la veïna del districte amb els carrers més ordenats de Barcelona.«És tan fàcil orientar-s'hi. L'Eixample és el paradigma de la urbanitat, de ciutat, de teixit urbà, de civilització i educació i cultura...», descriu la veïna d'un dels extrems del quadriculat districte.«Visc a la punta del barri de l'Eixample -superior esquerra-, entre els carrers d'Urgell i Buenos Aires, just al camí cap a Sarrià, districte on vaig viure abans i d'on vaig marxar perquè el pis que hi tenia era massa petit», diu. Així va ser com Muriel Casals va arribar a l'Eixample,«no vaig escollir barri, sinó un pis més gran», aclareix.

Els croissants de mantega«boníssims»i el pa«que m'agrada moltíssim»,del Molí Vell, davant del quiosc on compra la premsa. Tot, ho té a un pas de casa, i al costat del bar on acostuma a trobar-se amb el polític Miquel Esquirol, Creu de Sant Jordi, que va ser secretari de la Unió de Botiguers de Catalunya, vocal de la junta directiva del Barça i cofundador de CDC, entre altres càrrecs.

«A l'Eixample hi ha de tot. Jo sóc molt dolenta per a les màquines, com la impressora, i al final he optat per externalitzar la impressió. Vaig a imprimir el que necessito en una botiga. L'Eixample et dóna això, no cal tenir la nevera i el rebost plens, perquè al costat de casa tens tota mena de comerços. I aquesta necessitat de sortir de casa per tenir el que necessites és agradable»,explica Muriel Casals.

Llavors, potser no és tan certa la creença que al gran Eixample no es construeix barri.«Com a totes les grans ciutats, si vas regularment al supermercat, acabes fent una petita amistat amb la caixera. No és tan anònima la vida d'una ciutat com molta gent es pensa. Tampoc la de l'Eixample»,assegura Muriel Casals.

Botigues i autònoms

«L'Eixample és molt més que la Barcelona de Cerdà. Jo, als que hi arriben de visita, sempre els recomano que pugin a la Pedrera. És una de les millors experiències que poden tenir, els ofereix una visió de Barcelona molt pròxima, però la vida de l'Eixample batega també en la seva riquesa comercial», assenyala.«Una ciutat funciona perquè hi ha botigues i petitíssims empresaris autònoms que aposten pel producte ben fet i bonic», comenta l'economista, que porta una jaqueta de punt, de Tricots Massaguer, un exemple de petit negoci familiar, dels que Muriel Casals considera que contribueixen, i molt, a moure l'engranatge econòmic d'un país,«per la seva vocació de treballar amb qualitat i artísticament», en aquest cas, des de la Bisbal d' Empordà.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Ha escrit diversos llibres sobre el passat industrial de Catalunya, la crisi i renovació del sector tèxtil i el paper de la dona en el mercat català. La seva sensibilitat envers els temes relacionats amb la dona, els viatges i el progrés econòmic del país l'influeixen a l'hora d'escollir entre els seus llocs favorits del districte on viu i treballa.

Els seus enclavaments predilectes són: l'esculturaDona i Ocell,de Miró al parc de l'Escorxador, l'estació de Sants i l'edifici inspirat en el gratacel de Pirelli de Milà (Balmes a la confluència amb Diagonal),«obertura esperançadora en la negra nit del franquisme, el 1965»,indica. Òmnium Cultural celebrarà, el dia 20, a l'Auditori de Barcelona, la Festa de les Lletres Catalanes-Nit de Santa Llúcia.