«Té el seu encant que a Horta es faci tanta vida de barri»

Silenci i temps. Aquests són els pilars que sostenen la qualitat de vida de Francesc Torralba. A la localitat de Premià de Mar, on va viure fa més de 18 anys, hi va trobar allò primer, però acabava consumint gran part del seu temps a la carretera.«Em passava el dia al Nus de la Trinitat, i jo no vull malgastar hores al cotxe»,indica el professor d'Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull.

Horta li ha donat el temps que tant agraeix i la calma d'un fragment de Barcelona amb reminiscències del nucli rural que un dia va ser, a més a més de destí per al descans estival de la burgesia barcelonina.«Aquí encara se sent molt: 'Baixo a Barcelona', però, en canvi, tenim totes les prestacions del conjunt de la ciutat. Els nens van pel barri amb tranquil·litat»,explica Torralba. Els seus cinc fills

-de 17 a 9 anys- han crescut en aquest ambient.«La vida a Horta manté una estructura no anònima. Hi ha una certa capacitat de reconeixement de la gent. Et trobes pel carrer amb els pares de l'escola on van els teus fills. I totes les activitats extraescolars també es fan en llocs pròxims, l'oferta és extensa: música, activitats manuals, esportives, catequístiques... Aquí es fa molta vida al barri i això té el seu encant»,assenyala.

Sortida de sol i mandarines

Francesc Torralba és un gran aficionat a les maratons. Aquest autor de més de mig centenar de llibres comença el dia dins de les vambes de córrer.«Pujo al Turó de la Rovira, des d'on veig sortir el sol darrere del Bogatell. És fantàstic. Toques la naturalesa sense sortir de la ciutat», afirma Torralba, que es considera«un enamorat de Collserola». «En 10 o 12 minuts, corrent des de casa, sóc al Velòdrom d'Horta, als peus de la serra de Collserola. Des del Forat del Vent, pots escollir entre tota mena de camins. Allà hi vaig el dissabte i el diumenge», explica el veí d'Horta.

Al davant de l'entrada del petit edifici on hi ha casa seva, una olivera respira la calma dels carrers per sobre del passeig de Maragall.«Això és com una petita illa, deixes enrere el bullici i els carrers més transitats i descobreixes la tranquil·litat d'unes zones amb molt verd. El problema d'Horta són les pujades, però, després, les vistes compensen. Aquí, en pocs minuts t'eleves i tens la ciutat als teus peus»,explica Torralba. L'assagista té ben controlades les millors èpoques de l'any al seu barri.«De l'abril al maig, la floració és brutal», indica.

Al carrer de Mossèn Josep Bundó hi ha una cosa de la natura al seu barri que va despertar la curiositat del filòsof i escriptor.«A la ciutat hi ha molts arbres: plataners, tarongers... però de mandariners com n'hi ha en aquest carrer, jo no n'he vist enlloc més», afirma. Mandariners i buguenvíl·lies ambienten el camí des de casa fins al col·legi dels seus fills, l'escola pública Heura.«És tan a prop que és com un braç que surt de casa»,diu l'autor deL'amor que ve de dins(Ara Llibres), una interessant reflexió sobre allò que construeix el vincle més sòlid entre dues persones, que resisteix el pas del temps i que neix en aquell interior que Torralba identifica com a l'ànima.«Virtuts i disponibilitat són una part del que ens captiva de l'altra persona, de qui desitgem la presència i a qui també estem disposats a donar tot allò que som»,apunta l'escriptor.

Vida associativa i ètica

Un barri, més enllà de la pròpia casa i la comunitat de veïns, és un dels espais quotidians en què es pot posar en pràctica l'assignatura que imparteix Francesc Torralba: Ètica Aplicada. ¿Com es mesura l'ètica d'un barri?

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

«El termòmetre que mesura la sensibilitat ètica d'una comunitat és la qualitat de vida dels seus membres més vulnerables, per exemple, com cuida les persones que pateixen la crisi, els desnonaments, l'atur... »,aclareix el professor.«Horta és exemplar en aquest sentit, perquè té moltes entitats i comunitats religioses, com el centre Caliu, un grup cristià que cobreix les necessitats bàsiques de les persones: menjar, higiene», afegeix Torralba.«No hi ha cap barri perfecte, però a Horta hi ha un sentit de pertinença que construeix comunitat i solidaritat transversal. Això humanitza el barri i les ciutats. Aquesta falta d'anonimat de què parlava et fa sentir part d'una comunitat. En la mesura que l'altre està atent al teu patiment, et salva de la soledat», raona el filòsof i teòleg que ja treballa en un nou títol:El valor de tenir valors.

Vídeo del passeig amb Francesc Torralba a www.elperiodico.cat