CIUTAT VELLA
Un segle venent teatre
La llibreria Millà es va inaugurar fa 111 anys al carrer de Sant Pau L'establiment alberga a les seves prestatgeries un fons de prop de 50.000 obres, algunes de finals del XVIII
Interior de la llibreria 8 Lluís Millà consulta un text en un racó ple de llibres. /
Lluís Millà Salinas, actual propietari de la llibreria Millà, agafa una fitxa a l'atzar. És un trosset de cartró amb la referència d'una obra de teatre. Està escrit a màquina i la seva blancor original ha adquirit un color groguenc. La fitxa ésDe cuello vuelto, obra del madrileny Santiago Gascón. Té unes xifres al marge.«Significa que té un acte, amb dos personatges femenins i quatre de masculins», aclareix.
La llibreria Millà, al número 21 del carrer de Sant Pau, alberga gairebé 50.000 obres, algunes de final del segle XVIII. Totes estan classificades en fitxes.«Les passem a l'ordinador, però quan s'actualitzen primer faig servir la màquina d'escriure». Millà utilitza una Olivetti, que comparteix amb l'ordinador portàtil l'escriptori de fusta americana. El material amb què està fet tot l'establiment.
Història del teatre català
La Millà és el gran referent de llibreries de teatre a Catalunya. La va fundar el 1900 Lluís Millà Gacio.«Era autor, actor i editor, era lògic que acabés obrint-la», explica Lluís, el seu besnét i actual propietari:«Llavors aquest carrer unia la Rambla amb el Paral·lel, zona per excel·lència de les festes i els teatres». El seu avi Àngel i el seu pare Lluís Millà Reig van viure l'arribada del franquisme. Els llibres en català es van prohibir i per evitar ensurts els propietaris de la llibreria els van amagar i els van tapiar a l'interior del local, encara que«al mercat de Sant Antoni s'hi podien trobar llibres els diumenges», assegura. A poc a poc es van anar recuperant les obres en català. Arribaven altres tendències teatrals i molt a prop va obrir el Saló Diana, l'efímer teatre creat el 1977 per Mario Gas i Carles Lucena. L'espai mostrava noves formes escèniques alhora que els usuaris de la llibreria aconseguien obres avantguardistes.
Als anys 80 va arribar la normalització lingüística i també els reconeixements: el Premi Nacional d'Activitats Teatrals del 1986, el guardó Butaca del 1999 o el primer premi Gonzalo Pérez de Olaguer, en honor al desaparegut periodista i crític d'EL PERIÓDICO. Aquest últim guardó li fa una il·lusió especial a Lluís Millà, ja que a més de la tasca crítica, Pérez de Olaguer«va crear la secció teatral de la llibreria La Llar del Llibre. I a més a més, va ser un referent del teatre».
Després de cinc generacions Millà dedicades al negoci, el futur és incert. Primer, un contracte de renda que s'acaba i es renovarà a l'alça, però que no impedirà seguir, ja que «hi ha sintonia amb els propietaris de l'edifici». Segon, una herència familiar que Lluís Millà no sap si continuarà.«Tinc fills, però cada un va a la seva. El meu esperit no és com L'auca del senyor Esteve, no hi ha obligació de mantenir la tradició del pare. Llibertat absoluta».
