24 nov 2020

Anar al contingut

UNA història de SANT ANDREU... la plaça de Masadas

Pòrtics amb aromes d'altres èpoques

La plaça de Masadas trasllada al segle XIX els veïns del casc antic de la Sagrera

PILAR GARCÍA
BARCELONA

A la confluència dels carrers de Coll, Monlau i Cortit, on batega el cor del casc antic de la Sagrera, hi treu el cap una d'aquelles joies que els veïns prefereixen mantenir allunyades dels insaciables turistes àvids de fotos. Enrere queda l'enrenou de la Meridiana per regalar al vianant aquell sabor de barri tan apreciat per qui es resisteix a ser empassat per la gran ciutat. La plaça de Masadas dibuixa, al costat de la plaça Reial i la plaça del Mercadal de Sant Andreu, el mapa de les poques places porxades de Barcelona, inspirades en el model neoclàssic francès. L'espai deu el seu nom a l'advocat Pacià Masadas i Teixidó, propietari d'extensos camps a la zona, diputat provincial entre 1862 i 1871 i senador a les Corts el 1872. Després de cedir els terrenys a l'ajuntament de l'antic municipi de Sant Martí de Provençals, el seu nebot, Josep Enric Coll i Masadas, va gestionar amb el consistori la urbanització de la plaça cap al 1876. «Va coincidir amb l'arribada del tramvia que anava a Horta», explica el president del Centre de Documentació de la Sagrera, Joan Gironès.

La divisió

La cessió tenia com a finalitat dotar el barri d'«un espai de joc per als nens», però, segons explica Gironès, la instal·lació d'un mercat va dividir la plaça en una zona coberta i una altra a l'aire lliure on els pagesos dels voltants venien els seus productes. El 18 de juliol de 1955 es va inaugurar la reforma del mercat i van desaparèixer les parades descobertes. Al començament dels 90, va ser enderrocat pel seu deteriorament i per la competència de l'Hipercor i del mercat de Felip II. Emília Grau i Carmen Sort, mare i filla, van vendre allà fruita i verdura durant gairebé 40 anys. Grau enyora l'estreta relació amb la clientela: «Allò era un poble. Ara vas al súper i ets un número». També Hermínia Brunet, que va treballar allà i ara té una carnisseria, rememora aquell «ambient tan familiar». La floristeria d'Otilia Colom ocupa una antiga fruiteria des de fa 33 anys. Ella va néixer al barri, poques setmanes abans de la inauguració de la plaça. «Si no estigués a la plaça de Masadas, no estaria enlloc», sentencia.

L'arquitecte i fotògraf Xavier Basiana va participar en la remodelació de la plaça, paral·lela a la desaparició del mercat. «Va ser una aposta difícil», diu, que va permetre potenciar «l'encant d'aquest punt de trobada del barri». El manteniment de «l'estructura de les cases antigues, amb bigues de fusta i escales molt estretes» i la uniformitat de les façanes van ser punts indiscutibles del projecte.

La calidesa dels porxos, l'aroma dels tarongers i els fanals, que fan l'ullet a una altra època, han fet de la plaça de Masadas un plató ideal per a espots o per a la sèrie de TV-3 El cor de la ciutat. A més, cada primer diumenge de mes es converteix, de la mà de l'Agrupament Ferroviari de Barcelona, en un aparador de joguines antigues i maquetes de trens de col·leccionistes. Els llegendaris Madelman i Geyperman, els Cliks o l'Scalextric traslladen a la infància els nostàlgics que avui van a la fira amb els fills.