Tres generacions amb les mans a la massa

Marta Marcillas esbossa un somriure franc i immens quan parla dels seus pastissos. I no és perquè els hagi fet ella, ja que és el seu germà Eduard el que dirigeix l'obrador, sinó perquè se sent orgullosíssima i feliç de formar part de la tercera generació dels Marcillas, que endolceixen el mateix veïnat des de fa més de 150 anys.

La mort dels seus pares va situar la Marta i l'Eduard al capdavant del negoci, just al límit de dos districtes (les Corts i Sants-Montjuïc) i dues ciutats (toca a l'Hospitalet). «Jo sóc economista i, tot i que els pastissos els fa el meu germà, tinc un paladar molt bo. També aporto idees innovadores, com la pantalla del taulell on projectem els pastissos del dia», explica en un diminut despatx ubicat a la rebotiga. I precisa que a la Marcillas elaboren «pastisseria artesanal, sense additius, perquè la crema i tota la resta es fan com Déu mana». Hi podem tastar la merenga amb maracujà o amb crema de llimona àcida, el braç de gitano amb fruita seca i fins i tot un pastís de nata amb maduixots. «A mi m'encanten totes aquestes postres i per això el meu germà es va decidir a crear un pastís amb tots aquests ingredients», apunta Marta Marcillas.

L'economista pastissera es mostra encantada amb el barri on la seva família va obrir el negoci l'any 1945, molt a prop de la ubicació actual. I agraeix als seus veïns que fa dos anys escollissin la seva pastisseria com a Cortesenca de l'Any. «Va ser emocionant recollir el premi amb la nostra àvia de 90 anys», recorda.

Jaume Pagès admirava el seu germà, Joan Carles Pagès, amo de la pastisseria de la plaça de la Concòrdia. Per això li va seguir els passos i es va animar a muntar-ne una altra amb el mateix nom a les Corts. «Cada pastisseria té els seus productes, tot i que a totes dues fem cardenals». Afegeix que fa 27 anys que encapçala un negoci que ven sobretot Sachers. «Diuen que el nostre és millor que el de Viena», presumeix. I lamenta que els seus fills no segueixin la seva estela. «Aquest era un gran ofici, donava molts diners, fins que amb el cotxe la gent va començar a marxar els caps de setmana».

Entrar a Boages és viatjar al passat. I sortir a la plaça no ajuda a tornar. Els pastissos són com els feia Joan Carles Pagès. La seva viuda, Maria Teresa Bernadet Boadas, dirigeix el negoci a l'epicentre històric de les Corts. Boages combina el segon cognom de la mestressa amb el primer del marit. Ella explica que van obrir el 1976 «encara que la pastisseria funciona des del 1955». Un dels seus pastissos preferits és el cardenal, en forma del capel que cobreix la coroneta dels purpurats. El local, que comparteix nom amb el del seu cunyat, ha estat escenari d'anuncis de televisió.

Notícies relacionades

Les Corts munta 200 actes en una festa sense barreres

Jordi Lobo: «La samarreta del Barça eleva l'autoestima»

«Als 14 anys vaig parlar amb un pastisser perquè m'agafés d'aprenent». Així explica Juan Antonio Etxebarria, propietari de la pastisseria Ainhoa des de fa 28 anys, com va entrar en l'ofici. Al seu obrador fa de tot. Sachers i braços de gitano guanyen, però també hi ha dolços molt originals. «Un dia una agència de publicitat del barri em va demanar que fes el pastís que ningú m'hagués demanat mai i que sempre hagués desitjat fer». ¿El resultat? «Pa de pessic, gelat en glaçons i galetes enrotllades i rissos de xocolata». «El pastisser és artista i creatiu. Si no ho fos, no aguantaria».

Marta Massaguer dirigeix Natcha, després de prendre el relleu del seu pare, Isidre, jubilat tot i que encara passa pel local. El significat del nom del negoci, creat fa 52 anys, és un enigma. «El meu pare volia un nom que no fos ni d'home ni de dona i que tampoc fos un cognom», explica la pastissera. De l'àmplia oferta del local, Massaguer en destaca la xocolata. «En bombons, pastissos, galetes... el meu pare feia unes mones espectaculars». I exhibeix orgullosa la joia de la corona, el bombó de músic, que és marca registrada per Natcha, encara que molts se'l copien.