Anar al contingut

CONSUM EFICIENT

Més eficiència mitigaria els efectes de les sequeres

Les reserves d'aigua estan en un 51% a Catalunya, situació que activa el Pla de Sequera

L'objectiu és garantir al màxim possible els usos prioritaris dels recursos hídrics disponibles

JULIA MÁRQUEZ / BARCELONA

Més eficiència mitigaria els efectes de les sequeres

periodico

El clima mediterrani és per a tots un motiu d’orgull. És el sinònim de disfrutar de temperatures suaus, poca freqüència de pluja i la possibilitat de fer vida al carrer els 365 dies de l’any. És un tresor i una enveja a nivell mundial, i atreu turisme tots els mesos de l’any. No obstant, l’oasi mediterrani  també té inconvenients. Es tracta d’un clima irregular i això comporta freqüents episodis de sequera, sobretot a les conques internes, on es concentra la gran part de la població.

Catalunya en els últims 100 anys ha sigut susceptible de diversos episodis de sequeres moderades i rigoroses. Els últims casos van ser el 1973, 1985, 1988 i 2008, i hi va haver afectacions importants per a diversos usos de l’aigua i es va estar a prop d’afectar el subministrament de Barcelona.

El canvi climàtic planteja la necessitat de ser més eficients en l’ús de l’aigua, la qual es veurà reduïda a mitjà i llarg termini, ja que disminuiran les pluges, les nevades i, en conseqüència, el cabal dels rius. S’ha de tenir en compte que la sequera és el risc natural que afecta més població i que més danys econòmics causa. Avui dia, l’estat de les reserves d’aigua a les conques internes és del 51%. Per aquest motiu estan actives les mesures que el Pla de Sequera estableix en la fase de prealerta, una vegada les reserves se situen per sota del 60%.

En estat de prealerta es porten a terme mesures d’anticipació, sense efectes directes sobre els usuaris, com l’increment de l’aportació de les plantes dessalinitzadores o la preparació de les infraestructures de reutilització, per possibilitar la seva utilització per a ús agrícola o ambiental en cas de situar-se en fase d’alerta, amb unes reserves inferiors al 40%. Les limitacions sobre el consum de les persones només tindrien lloc en situació d’emergència, arribats a uns nivells de les reserves per sota del 20%.

Solucions innovadores 

La sequera, igual que el canvi climàtic, depèn de tots. L’estalvi d’aigua comença per les petites accions en l’ús domèstic de l’aigua per part del ciutadà; passa per la innovació de les companyies d’aigua a la recerca d’una millor eficiència, apostant per tècniques com la reutilització d’aigua en l’ús industrial o en l’agricultura; i arriba a la pedagogia i divulgació de la importància de cuidar el medi ambient i l’aigua des de les institucions. 

Aigües de Barcelona és un clar exemple d'això i ha desenvolupat una sèrie de mesures de millora en l'eficiència de l'aigua contemplades en el seu Pla d’Acció 2020. L’estratègia inclou deu grans compromisos lligats a les persones, l’aigua i la ciutat, i es concreten en 24 objectius a aconseguir mitjançant diverses accions i iniciatives. Aquest pla d’acció es materialitza a través del Programa de Millora de l’Eficiència Hidràulica, que té com a repte incrementar en 1,5 punts el rendiment del sistema a finals del 2017. La millora equivaldria al consum anual d’una ciutat de 68.500 persones.

La Tribuna: Francesc Mauri

A Barcelona plou més que a Londres. Segons l’Observatori Fabra, a Barcelona, la mitjana de precipitació anual és de 621 litres/m2. Mentre que, segons el Greenwich Park, a Londres és de 557 l/m2. És curiós el fet que, a Barcelona, hi ha 54 dies de pluja de mitjana anual. Per la seva part, a Londres, plou durant 110 dies. La conclusió és clara, a Barcelona, malgrat ploure moderadament durant l’any, plou de forma irregular, mal repartida, mal gestionada i mal aprofitada. 

Intento desmuntar els tòpics i informacions inexactes. D’aquesta manera, entendrem millor què és la sequera, que cada vegada s’accentua més. 

El nostre clima, el mediterrani, és excepcional a nivell mundial. Però no perquè sigui el nostre clima, sinó perquè té una característica que no es dona en cap altre i és que l’estació més càlida de l’any és la més seca. Aquesta absència de pluja en època càlida, encara que ens sembli normal, no ho és. En tots els climes, l’estació més càlida és la més plujosa. Al nord d’Europa, i també als països centrals, per exemple, passa això. Aquesta característica es basa en el fet que l’aire càlid té més capacitat de contenir el vapor de l’aigua, cosa que fa que quan plou, la precipitació sigui més gran. Al mar Mediterrani, no obstant, hi ha uns factors de tipus dinàmic, moviments de masses d’aire, que ho provoquen. El clima mediterrani es dona en les riberes dels tres continents que envolten el nostre mar. Però també el trobem en altres punts més remots, com en algunes zones de Sud-àfrica, alguns punts de Xile, al sud d’Austràlia, o a Califòrnia. En aquestes zones del planeta, l’estació més càlida és la més seca de l’any i, en canvi, a l’hivern, en la més freda, és el moment més plujós. Aquesta informació ens pot sorprendre, però aquesta és la definició mundial de clima mediterrani. A Catalunya hi ha moltes zones en què l’estació més plujosa és la tardor, la primavera o l’estiu mateix. Aquesta elevada pluviometria estival es dona en diversos sectors del Pirineu, precisament, capçalera de molts pantans. Aquesta és la pluviometria en línies generals irregular al món mediterrani. Això fa que no hi hagi dos mesos, dues estacions o dos anys iguals.

Si prenem com a referència la imatge de la vegetació que envolta el nostre món mediterrani i, la que envolta el Regne Unit, ens adonem que no només és important la quantitat anual, sinó també la manera com es distribueixen durant els mesos i els anys, les hores de sol i la temperatura. És a dir, tot relacionat amb l’evaporació. Ara bé, també és molt important la retenció de l’aigua que practiquen els boscos. Fa 100 anys, Catalunya tenia una superfície de bosc del 15% aproximadament. Ara és del 65%, cosa que fa que es retingui més l’aigua i arribi menys als rius.

El resum és clar. Fa anys que, en general, les precipitacions són inferiors a les habituals. El clima mediterrani, sempre, ha sigut irregular. Cada cop augmenta més la irregularitat, la temperatura i l’evaporació. Amb aquest escenari, cada vegada més gestors, tècnics i experts universitaris, han de ser els que ens aportin solucions.

Actualització tecnològica

Aquesta millora és destacable, si es té en compte que ja actualment l’índex d’eficiència hidràulica dels 4.500 quilòmetres de xarxa gestionada per Aigües de Barcelona és molt satisfactori, ja que se situa 10 punts per sobre de la mitjana dels proveïments de Catalunya, segons l’Idescat. Respecte a les accions per reduir les pèrdues comercials, s’està portant a terme una campanya d’actualització tecnològica del parc de comptadors, amb comptadors més precisos i amb un sistema de telelectura incorporat. A més a més, s’ha desenvolupat una aplicació que permet identificar de forma automàtica possibles fraus.

Entre les mesures de desenvolupament sostenible d’Aigües de Barcelona, hi ha l’aposta per l’economia circular, la gestió eficient del cicle integral de l’aigua, l’educació en el valor de l’aigua (Barcelona està entre els nuclis de població desenvolupada que menys consumeix per persona: 105 l/habitant, lluny dels 124 l/habitant de Madrid), la lluita contra el canvi climàtic, l’aposta per una ciutat més intel·ligent i resilient, el respecte pels drets bàsics dels ciutadans (Aigües de Barcelona no ha tallat l’aigua davant cap situació de vulnerabilitat), diàleg amb grups de relació, la reutilització, impulsar un teixit empresarial jove i la cura de l’entorn. 

Reptes de futur 

El boom turístic de Barcelona ha repercutit en una ocupació en el sector turístic al voltant del 90%, amb un ritme de creixement superior al 16% anual. Encara que el turisme és bo per a l’economia, comporta reptes de sostenibilitat. Davant d’aquesta tessitura és important plantejar-se quins limitis no s’haurien de traspassar, per no posar en risc els drets elementals dels ciutadans barcelonins, com l’accés a l’aigua potable i el sanejament. 

Des de l’any 2000 fins al 2014, les xifres de consum d’aigua a l’área metropolitana de Barcelona han experimentat un gran descens: l’any 2000, 130 litres per habitant i dia, el 2014, 101,1 l/hd. El 2015 i 2016, han vist com augmentava a 102,2 l/h/d i 103,6 l/h/d, respectivament. Dades que poden deure’s als efectes del creixement del turisme en el consum.

Per a José Luis Gallego, divulgador ambiental, urgeixen campanyes informatives dirigides als turistes, acompanyades d’una taxa ecològica que penalitzi severament els que persisteixin en el malbaratament: “Avançar cap a un ús més responsable de l’aigua en el sector turístic és un dels principals reptes per garantir la sostenibilitat d’un model que, en opinió de molts, està començant a morir d’èxit”, conclou.

El cas d'èxit del 2008

L’any 2008 va tenir lloc la pitjor sequera a Catalunya dels últims 70 anys. Un episodi que va anar de l’abril del 2007 al gener del 2009, fins a la derogació del Decret de Sequera. Hi va haver 15 mesos seguits sense precipitacions a les capçaleres dels rius, les reserves d’aigua als embassaments del Ter i del Llobregat van descendir fins al 20,3% de la seva capacitat, amb els principals aqüífers en mínims històrics i amb 4.400 notícies publicades en relació amb la sequera només durant els mesos d’abril i maig del 2008. 

Per a l’Observatori de Projectes i Debats Territorials de Catalunya, l’actuació per combatre la sequera va ser coherent i efectiva. Mai abans l’administració hidràulica de Catalunya havia disposat d’un pla de gestió del risc tan elaborat per a cada fase de sequera. En condicions molt pitjors que les de l’any 1973 o les del període 1989-1990, es van poder evitar les restriccions domiciliàries.

La principal lliçó, no obstant, prové de la resposta ciutadana, ja que es van aconseguir rècords en l’estalvi urbà de l’aigua, reduint-se fins en un 20% en algun dels mesos, xifra que suposa uns 5 milions de metres cúbics mensuals. 

0 Comentaris
cargando