Albert Serra estrena el seu tribut cinematogràfic a Antoni Tàpies: «És un homenatge i una burla»

Entrades esgotades per a l’estrena de ‘fe sense obres morta és’ a la Filmoteca de Catalunya, dijous a la nit. Un grup de sis estudiants i titulats recents de l’escola de cine Bande à Part, entre 21 i 24 anys, va comentar abans de la sessió del tribut cinematogràfic d’ Albert Serra a Antoni Tàpies: «Serra té una aproximació única al cine», «Serra és carismàtic», «no tinc ni idea de com serà la pel·lícula, però vull veure-la». Potser va influir en el ple l’assistència del director.

El Museu Tàpies va convidar el realitzador a «repensar Tàpies des del present» com a part de la celebració del seu centenari, complert el 13 de desembre del 2023, va explicar Imma Prieto, directora de la institució. Serra va resumir en un diàleg la gestació del tracte: «¿Què faràs? El que jo vulgui. Home, si té a veure amb Tàpies, millor». El creador ja havia indagat sobre les arts plàstiques i la seva relació amb la imatge en moviment a la peça ‘Être rèsistances’, molt poc vista, i es va prendre l’encàrrec com una oportunitat per «continuar l’exploració d’un tema apassionant». Així va concloure Serra la presentació: «Dura 52 minuts, o sigui que tampoc serà tan greu».

Set capítols

‘fe sense obres morta és’ té set capítols, titulats ‘Traïció’, ‘Amic’, ‘Primera caiguda’, ‘Amat’, ‘Segona caiguda’, ‘Oracle’ i ‘Llibertat’. D’alguna manera, la pel·lícula evoca la vida i l’obra de Tàpies, que no surt enlloc. El film no té diàlegs , però sí subtítols com, a un per capítol, «dimensió històrica», «terra negra, llistons blancs», «elegia», «incendis d’amor», «peu de jade», «el cos gloriós» i «memòria, esperança, Catalunya». Tots els capítols tenen actors excepte ‘Oracle’, que consisteix en imatges lisèrgiques que remeten a explosions (còsmiques, volcàniques, fins i tot atòmiques), matèria i cèl·lules. La música de Marc Verdaguer té molta presència i contribueix a la hipnosi. El públic va aplaudir amb més educació que passió.

Menyspreu pel món de l’art

En la conversa posterior a la projecció, Prieto es va declarar «la primera sorpresa» per la pel·lícula. Serra, per la seva banda, va explicar que sent «bastant menyspreu pel món de l’art, per no dir molt», i que va abordar el projecte com «una forma d’homenatge i de burla o ironia màxima, no hi havia cap altra manera de fer-ho». «A partir d’aquesta ambivalència –va prosseguir–, es crea un espai de llibertat, ja no estàs tensat». A Tàpies li va reconèixer que va ser un cartellista «genial, un dels cinc millors de la història». Quan anava a les seves exposicions, sempre hi havia dues o tres obres que considerava molt bones, però també hi havia «molt normalet». L’autor de ‘Tardes de soledad’ que «la trama romana» (en efecte, n’hi ha, amb personatges vestits de romans) de ‘fe sense obres morta és’ «treta de Tàcit» i que tots els subtítols són «còpies literals de paraules posades en pintures» de Tàpies. Sense cap problema va admetre que no sap què vol dir la pel·lícula. «És una fascinació visual, hi ha una curiositat», va rematar.

Els espectadors

En el torn de preguntes del públic, un espectador es va interessar per la rellevància que adquireix la música a la pel·lícula. Va exposar que en el muntatge actua «com un director d’orquestra, que no sent música sinó sons, i d’allà surt una música». Això és, en el muntatge té a la seva disposició una quantitat enorme de material visual i sonor i ho va combinant amb «innocència màxima». La majoria dels directors fan «exactament el contrari, parteixen d’una idea», i per això «en un any el 80% de les pel·lícules les farà la intel·ligència artificial i seran millors».

Una espectadora va dir que ‘fe sense obres morta és’ li havia recordat a ‘Vampir - Cuadecuc’, de Pere Portabella i amb música de Carles Santos. Serra va reconèixer que a ell també i que és una pel·lícula que el va influir.

Notícies relacionades

Antonio López, en la presentació d’una monografia de Dalí de 16 quilos: «Era un gran pintor i va tenir molta sort»

70 fotos de Masayoshi Sukita recorren 30 anys de la carrera de David Bowie: «Vaig sentir que podia mirar dins de la seva ànima»

Un espectador li va agrair la pel·lícula i va afegir: «És la més honesta que has fet i una invitació a Tàpies». Un altre espectador va expressar l’oposat: «En la dialèctica de veure qui guanya, Serra es menja Tàpies». Motiu pel qual no li havia agradat.

Ja al carrer, retrobament amb el grup de Bande à Part: «Serra és desafiador i infon entusiasme per fer cine», «Serra posa per davant una actitud a la pel·lícula final», «com a creador m’ha agradat, com a espectador no tant».