Antonio López, en la presentació d’una monografia de Dalí de 16 quilos: «Era un gran pintor i va tenir molta sort»

La nova monografia de Salvador Dalí (1904-1989) editada per Taschen, en col·laboració amb la Fundació Gala-Salvador Dalí, és obligatòriament de taula. Pesa 16 quilos i l’estoig, de 41 x 56,2 centímetres, allotja un volum de 36,7 x 50 centímetres i un altre de 22 x 28,9 centímetres. El primer ofereix reproduccions de les obres clau de l’artista de Figueres en una mida i detall mai abans portats a impremta, en el cas de Dalí. En la presentació, ahir al Convent dels Àngels, podia fullejar-se un exemplar amb uns guants cedits per l’editorial alemanya. El segon és una cronologia amb textos que segueixen un recorregut anual, escrits amb intenció narrativa per Montse Aguer i Carme Ruiz, respectivament directora dels Museus Dalí i subdirectora de Col·leccions i Exposicions de la fundació. «Més que un llibre, és un monument, amb la màxima qualitat en tot», va dir Aguer del conjunt. Es tracta d’una edició de col·leccionista de 10.000 unitats, obra del dissenyador de llibres Hans Werner Holzwarth. El preu: mil euros. Més endavant hi haurà una edició assequible.

Dalí hauria estat encantat amb l’escenografia de la presentació. A l’absis de l’església estava exposat l’objecte, es va projectar un vídeo sobre la seva realització i va tenir lloc una taula rodona amb Antonio López, el galerista Artur Ramon i Aguer. Dalí va pujar de manera literal als altars.

Impagable Antonio López

Mestre parlant sobre un mestre, López va oferir una visió impagable de Dalí. «Va triomfar perquè era un gran pintor i perquè va tenir molta sort», va assenyalar. ¿Escolti? «El meu oncle [Antonio López] també era molt bo i no va tenir tanta sort». Sort al marge, va prosseguir López amb la seva idea essencial de Dalí: «Amb 18, 19 o 20 anys, les seves pintures ja eren boníssimes. I sempre va ser molt bon pintor». A més, «treballava des d’un lloc estimat i amb uns personatges estimats, era un artista amorós». Això, per a López, és invencible. El Dalí personatge no li interessa gaire.

Notícies relacionades

70 fotos de Masayoshi Sukita recorren 30 anys de la carrera de David Bowie: «Vaig sentir que podia mirar dins de la seva ànima»

Albert Serra estrena el seu tribut cinematogràfic a Antoni Tàpies: «És un homenatge i una burla»

Una altra perla de López: «Era innocent i candorós, per això s’atrevia amb tot. No tenia por. Picasso tenia més por, anava mirant per on anaven les coses. En Dalí hi és tot: l’horror, la bellesa, l’home, la dona, l’ocult, l’aigua...». El món de l’art té les seves dinàmiques i no va apreciar gaire Dalí a partir dels anys 70 i durant un llarg període, va recordar López. «A Dalí l’ha salvat la gent», va sentenciar. Error esmenat pel poder popular.

‘Tocat per la tramuntana’

Sobre el lloc que Dalí estimava, va ampliar Ramon: «Com es diu, estava ‘tocat per la tramuntana’. No es pot entendre Dalí sense l’Empordà i Portlligat». Sense perdre aquestes arrels, va conquerir el món via França, primer, i els Estats Units, després, encunyant el motllo de l’«artista modern», en paraules d’Aguer: espais com el pavelló ‘Somni de Venus’ per a la Fira Mundial de Nova York del 1939, disseny comercial, cine, escriptura, control i projecció de la seva imatge, acostament a la ciència, sentit de l’espectacle... Tan precursor va ser que, com va dir Ramon, «el món cada vegada s’assembla més a Dalí».