Espanya menja poc formatge

Manxego, cabrales i idiazàbal. Els consumidors són fidels als gustos autòctons i han classificat, per aquest ordre, les seves preferències sobre formatges espanyols, amb un clar avantatge per al castellanomanxec, que amb un 73% de valoració s’imposa al 37% de l’asturià i el 26% del basc. I tot i que la majoria de la població reconeix que aquest producte és una part important de la riquesa patrimonial espanyola, «un símbol gastronòmic», Espanya és un país que menja poc formatge. O almenys, en menja bastant menys que els seus veïns europeus: mentre el consum per càpita aquí és de nou quilos a l’any, la mitjana de la Unió Europea ascendeix a 21 quilos anuals per persona, segons recull l’enquesta elaborada per l’empresa IPSOS per a l’Organització Interprofessional Làctia (InLac), presentada aquest dimecres a Madrid.

Notícies relacionades

Manual per entendre el Nutriscore: ¿per què el pa integral és un aliment A i l’oli d’oliva és B?

Bascos, catalans i balears gasten un 25% més en menjar que extremenys, andalusos i castellanomanxecs

Això sí, pocs consumidors distingeixen segells de qualitat com la denominació d’origen (DOP) i la indicació geogràfica protegida (GIP), ni es fixen en si són productes de proximitat o quilòmetre zero a l’hora de menjar-los. Per això el president d’InLac, Daniel Ferreiro, ha aprofitat per fer una crida perquè els amants del formatge «comprovin a les etiquetes l’origen dels formatges i opten pels nacionals». «A més de la seva enorme qualitat i varietat, l’elaboració d’un producte com el formatge està vinculada a la gestió del territori, a l’economia, el treball, el medi ambient i el desenvolupament rural de totes les comunitats autònomes», ha remarcat. 

Espanya té, ha acabat el president de l’organització de fabricants lactis, «més de 150 varietats de formatges i compta amb 27 denominacions d’origen i tres IGP, i per això és necessari fer una gran feina per col·locar en primera posició el consum de formatges nacionals davant els d’importació».