El Sant Joan de la inflació: menys petards en oferta, però més producte local

Fa tres setmanes que estan en marxa i, malgrat saber que en aquest negoci tot depèn de l’últim moment, les sensacions són bones: després del Sant Joan de recuperació que es va viure l’any passat, la indústria catalana dels petards encara la recta final de la campanya de 2023 amb la impressió que consolidarà l’aconseguit i que esquivarà una plausible caiguda del consum associada a la inflació. Cialfir, companyia que opera les seves botigues i casetes sota el nom de La Traca, treballa amb la previsió de vendre aquest any un 20% més que el passat. Per la seva banda, Petardos CM espera facturar també un 20% més i preveu, com a única gran diferència perceptible per al consumidor, que els petards siguin més cars que altres anys (tot i que no més que l’any passat, quan el sector ja havia hagut d’encaixar el gran increment de costos) i que baixin considerablement les ofertes.

«Aquest sector té molta despesa: sembla un negoci purament ambulant i no ho és. Darrere de cada caseta hi ha un magatzem, un venedor que cada matí surt amb el material, que el porta a molta distància, que munta i desmunta la caseta... I tot ha pujat: gasoil, taxes, transport i els petards en si», introdueix el gerent de Petardos CM i portaveu de l’Associació de Fabricants i Majoristes de Pirotècnia de Catalunya (Afimac), Josep Maria Vilardell. «Tot això incideix en el preu del petard», resumeix.

La situació està, no obstant, una mica millor que l’any passat, quan un contenidor de transport marítim de pirotècnia va passar de costar uns 8.000 o 10.000 euros a 40.000 euros. Aquest any la xifra no és tan elevada, però tampoc ha abaixat fins al preu original. Per això els petards no seran més car que l’any passat, però tampoc recuperaran el seu preu prepandèmic.

També hi influeix el fet que aquest sector té una forta dependència de la Xina, mercat del qual ho importava pràcticament tot. Ara, com que el país asiàtic encara està patint el llarg tancament de fronteres i una recuperació més lenta del que es preveia, la producció està tornant a Espanya. Cialfir, per exemple, ha tret del país asiàtic un 10% de la seva producció i l’ha repartit entre Albània, Suïssa i Espanya.

Aquesta tendència, que a priori és una bona notícia, a la pràctica implica menys disposició de material de moment i, conseqüentment, menys voluntat de posar molt lot en oferta per no córrer el risc de quedar-se’n sense i haver venut molt més barat del que es podia.

Però fins aquí l’efecte de la inflació. «Costa notar aquest tipus de crisi, perquè aquest sector es nodreix de molta gent que compra poc», explica Vilardell. Encara més a Catalunya, que concentra tot el negoci els dies abans de Sant Joan i, en menor mesura, per la nit de Cap d’Any. Així, mentre que a Espanya tant ell com altres fabricants han notat una caiguda de vendes entre gener i maig, Petardos CM espera vendre aquest any, els dies previs a aquesta festa, per valor de 12 milions d’euros, un 20% més. Cialfir, que va tancar l’any passat amb un ingrés de 16,5 milions d’euros, espera acabar l’any sobre els 20 milions.

Compra d’últim minut

«L’objectiu és consolidar els nivells d’abans de la pandèmia: l’any passat el sector va igualar xifres, però els costos eren molt més alts», planteja el conseller delegat del grup Cialfir, Jordi Brau, que confia que aquest any la zona de costa respongui molt millor i que el públic continuï preferint els petards de baixa sonoritat que han convertit en marca de la casa.

Notícies relacionades

Els xiringuitos de platja de Barcelona reclamen celebrar de nou la revetlla de Sant Joan

Saldos per rebaixes

Això sí, fins a l’últim minut no sabran si ho aconseguiran: aproximadament tres quartes parts de les vendes es concentren en els últims dos dies, així que poden veure’s molt influïdes per esdeveniments d’últim moment, com una previsió de tempesta.

També per l’eufòria de l’últim minut. «És una compra d’impuls. Hi ha molta gent que es passa setmanes repetint que aquest any no tirarà petards però al final s’anima i en compra, per això (i perquè la gent tem guardar-los a casa) la major part de la despesa es fa aquests dos últims dies», conclou Vilardell.