INDITEX

Aposta per l’economia circular per protegir la biodiversitat

El grup tèxtil ha invertit més de 3,5 milions d’euros per avançar en tecnologies d’economia circular que ajudin a convertir els residus tèxtils en nous materials

Aposta per l’economia circular per protegir la biodiversitat
4
Es llegeix en minuts

L’aposta per les energies renovables, per la circularitat i l’ús de matèries primeres sostenibles o els programes per a la conservació forestal són alguns dels esforços en què Inditex s’està concentrant per protegir la biodiversitat i els recursos naturals. Tot això, a més permet ajudar a preservar la puresa de l’aire i de l’aigua, estabilitzar el clima, alimentar la fertilitat de la terra o facilitar que els entorns es recuperin dels desastres naturals.

És important tenir en compte el més del 90% de la pèrdua de biodiversitat i de l’estrès hídric es deuen a l’extracció i transformació dels recursos naturals, de manera que avançar en la circularitat i un ús eficient d’aquests és una de les claus per protegir l’entorn natural. Convertir els residus en nova matèria primera per incorporar el procés de producció és un dels pilars d’aquesta estratègia.

Per això, Inditex manté una estreta col·laboració amb entitats com l’Institut Tecnològic de Massachusetts, MIT, per a l’estudi de noves fibres i formes de reciclatge tèxtil. Destaquen iniciatives com el Fons MIT Espanya-Inditex, a través del qual s’han engegat quatre programes de recerca amb científics de les Universitats de Vigo, el País Basc, Granada, i la Politècnica de València. Així, en els últims anys, el grup ha invertit més de 3,5 milions d’euros en solucions que li permetin avançar en aquest àmbit.

El grup també ha posat en marxa una plataforma d’innovació col·laborativa, el Sustainability Innovation Hub, a través de la qual Inditex pot seleccionar aquelles tecnologies relacionades amb l’economia circular o amb materials més sostenibles que minimitzen el consum d’aigua, energia i productes químics que tinguin una maduresa suficient per avaluar la seva eficàcia en proves pilot i estendre els resultats d’èxit en la fase comercial i a la indústria en general.

En línia amb aquesta aposta, el grup també manté estrictes compromisos relacionats amb l’ús de matèries primeres als seus productes. Així, el 2025 tots els materials utilitzats pel grup hauran de ser sostenibles o reciclats.

Ja es comencen a veure els fruits d’aquesta estratègia i és que, el 2020, el 35% dels productes de Zara, Zara Home, Pull&Bear, Massimo Dutti, Bershka, Stradivarius, Oysho i Uterqüe etiquetatge sota l’estàndard Join Life, amb què l’empresa gallega identifica les peces elaborades amb materials més sostenibles o amb tecnologies que estalvien aigua, energia i emissions de CO2.

Per a Inditex, l’ús de matèria primera reciclada és un altre gran repte que ja està aconseguint implementar amb èxit. Les xifres no enganyen i només durant l’exercici 2020 van aconseguir posar al mercat articles amb un total de 14.413 tones de materials reciclats, cosa que suposa un increment del 89,92% respecte al 2019, en l’ús d’aquests materials. ¿El compromís per un futur més sostenible? Que el 100% del cotó, el polièster i el lli, que facin servir als seus productes sigui reciclats o d’origen més sostenible el 2025.

Més enllà de les seves peces, el grup aposta per aquest esquema per a totes les activitats que formen part de la seva cadena de valor. Un altre dels seus objectius és que el 2023 cap dels residus que procedeix de les seves oficines, centres logístics i botigues acabi en un abocador.

Energies renovables

Aquest esforç va acompanyat amb una aposta per les energies renovables, que ja representen el 80% del consum total, també per sobre de l’objectiu del 65% fixat per al 2020, i que col·loquen la companyia en el camí de superar el 90% fixat com a objectiu per al 2021. Tot això contribueix a reduir l’escalfament global i els seus efectes en la biodiversitat.

Un dels exemples més visibles d’aquesta aposta per l’eficiència energètica és el nou edifici de Zara.com, que es va inaugurar el mes de març passat, i que ha sigut dissenyat en funció de conceptes bioclimàtics i compleix amb els exigents requisits del US Green Building Council (USGBC), la referència en estàndards mediambientals per a edificacions sostenibles, i aspira a la seva màxima certificació, LEED Platí. La coberta compta amb 554 plaques fotovoltaiques que, juntament amb els 2.826 plafons instal·lats al pàrquing exterior, aconsegueixen autoproveir la meitat del consum elèctric de l’edifici.

Inditex també acaba de presentar una sol·licitud de concessió administrativa a l’Autoritat Portuària de la Corunya per desenvolupar un projecte d’instal·lació de diversos aerogeneradors al Port Exterior de la Corunya, amb l’objectiu de generar energia sostenible per al seu autoconsum i el del mateix port.

El repte forestal

Inditex també participa en diferents iniciatives relacionades amb la conservació forestal en col·laboració amb diverses institucions. Com el programa de millora genètica de les principals espècies forestals de Galícia, en què col·laboren estretament amb la Xunta de Galícia i el Centre de Recerca Forestal de Lourizán.

Notícies relacionades

 També continuen treballant en el projecte Monte Demostrativo Pico Sacro, un model d’embornal biològic de carboni, i que busquen que al seu torn s’utilitzi com a laboratori de silvicultura. En col·laboració amb Forest Stewardship Council (FSC) a Espanya i l’Associació Forestal de Galícia, porten a terme activitats com jornades formatives sobre podes i tractaments de frondoses, videotutorials sobre podes de frondoses i coníferes o plantacions de planta millorada de cirerer; entre moltes altres. A més, la Monte Demostrativo compta amb el certificat FSC ampliat a serveis de l’ecosistema per a carboni i biodiversitat, el primer a Espanya de petita superfície en aconseguir-ho.

Els incendis forestals i les seves devastadores conseqüències en el medi ambient són un altre camp d’acció d’Inditex. El 2020 va firmar un conveni amb l’Associació Forestal de Galícia per a la restauració ambiental d’àrees forestals que s’haguessin vist afectades per incendis, es trobin degradades o hagin sigut malmeses per catàstrofes naturals i sobre les quals es necessiti actuar per evitar-ne l’abandonament.