Quan casa teva ja no és habitable

Encara hi ha persones, entre les quals, mandataris de potències mundials, que consideren que l’escalfament global simplement comportarà que faci una mica més de calor. Els estudis científics demostren, no obstant, que l’augment de la temperatura del planeta està causant ja tota una sèrie de desastres climàtics, des de la pujada del nivell del mar fins a sequeres extremes i desertització, passant per l’altre costat de la moneda: inundacions i fenòmens meteorològics cada vegada més virulents. I darrere de tot això, les víctimes de sempre, és a dir, aquelles que no tenen cap més remei que deixar casa seva per sobreviure. Són els refugiats climàtics, una etiqueta que defineix actualment més de 17 milions de persones. Però l’ACNUR avisa que, si continua tot igual, aquesta xifra augmentarà als 250 milions el 2050.

Notícies relacionades

111 punts d’atenció LGBTI+ per garantir el dret a viure i ser com vulguis

El futur del català: parlem-ne avui per parlar-lo demà

Un estudi publicat el 2019 per l’Institut Internacional d’Anàlisi de Sistemes Aplicats demostrava amb dades que la crisi climàtica multiplica els conflictes (per terres cultivables i aqüífers, per exemple) i les migracions. I esmenta casos com Tuvalu, un arxipèlag del Pacífic, amb 11.000 habitants, que pot ser que sigui el primer estat a desaparèixer per la pujada del nivell del mar. O el Senegal, on milers de persones es traslladen per la fam causada per la falta d’aigua; igual que Somàlia, amb 1,2 milions de desplaçats interns a causa de la sequera, o Etiòpia, on cada dia 37.000 persones es veuen empeses a migrar.

El cas de Bangladesh

Un altre clar exemple és Bangladesh, on conflueixen diverses conseqüències del canvi climàtic: pujada del nivell del mar a causa del desglaç de les glaceres de l’Himàlaia i l’augment de les pluges, inundacions més persistents, ciclons amb més potència, un augment de la penetració de la marea i un increment de la salinitat de la terra, que en redueix la fertilitat. Aquesta confluència generarà desenes de milions de desplaçats. Una diferència clau en relació amb les migracions esdevingudes fins ara al segle XXI és que l’escalfament global acabarà per afectar també els països rics. A Espanya, per exemple, un estudi de l’organització Climate Central xifra en 200.000 les persones amenaçades i detecta quatre territoris en risc de desaparició: el delta de l’Ebre, La Manga del Mar Menor, l’Albufera de València i el parc de Doñana. Potser així, imaginant com aquests territoris queden sepultats sota el mar, la consciència sobre la necessitat d’actuar contra el canvi climàtic comença a emergir.