Gemma Mengual: «La família és el millor equip»

Alma és una nova manera de parlar del social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de l’Obra Social La Caixa

Gemma Mengual va començar a practicar natació sincronitzada amb 8 anys. “Els meus pares sempre van recolzar el meu somni, però també van insistir perquè no deixés d’estudiar”. Ella té clar que és la família, juntament amb l’escola i l’esport, la que ens transmet els valors. Per això veu bàsiques algunes iniciatives com els Jocs Cabildo de Tenerife, en el qual participen famílies amb pocs recursos de CaixaProinfancia. Aquestes són les seves reflexions: 

Per Gemma Mengual

A mi mai em va agradar gaire estudiar. I quan va arribar l’adolescència, la situació es va posar difícil. D’una banda, els entrenaments de ‘sincro’ començaven a anar de debò; entrenava vuit hores de dilluns a dissabte i em quedava poca energia per als estudis, que també es complicaven. I d’altra banda, mentre les meves amigues anaven a berenar i a la discoteca, jo havia d’entrenar. Per sort, vaig estar molt ben acompanyada per uns pares que em deixaven seguir el meu camí, però assessorant-me en un entorn de total confiança. El seu paper per a mi, com per a quasi tothom, va ser fonamental.

Per aquella època em vaig canviar d’institut i vaig anar a la residència per a esportistes Joaquín Blume, amb horaris molt flexibles que ens permetien entrenar i estudiar. El paper dels educadors d’allà també va ser important. A les 6 del matí estava entrenant, i a les 9, a classe. Però els professors eren molt conscients que estàvem cansats i sempre van saber com “portar-nos” perquè ens mantinguéssim interessats en els estudis. De fet, anys després, just en la cúspide de la meva carrera esportiva, vaig acabar estudiant Gemmologia per gust. Anava a classe molt motivada i vaig aprendre moltíssimes coses.

Valors positius

També les entrenadores i el mateix esport m’han donat uns valors, m’han ensenyat a viure amb objectius, esforçant-me per a tot el que faig i exigint-me per treure el millor de mi. Per això considero que iniciatives com els Jocs Cabildo de Tenerife, en les quals participen famílies en situació de vulnerabilitat del programa CaixaProinfancia, són tan necessàries. El projecte va rebre el 2018 el Premi Iniciativa Familiar en el marc del 10è aniversari del programa i permet a les famílies amb pocs recursos portar els seus fills a fer un esport –en aquest cas, la lluita canària. Allà, pares i mares participen d’una activitat que completa l’educació dels seus fills, que els integra socialment, i creen un vincle amb ells. Perquè els nens necessiten estar amb els seus familiars per desenvolupar-se.

Sé que les activitats de lleure i temps lliure ocupen un paper central per al desenvolupament dels més de 62.000 nens i nenes que participen cada any a CaixaProinfancia. I estic segura que aquest projecte els impactarà i que, tard o d’hora, seran persones que influiran de forma positiva en la societat.

Notícies relacionades

111 punts d’atenció LGBTI+ per garantir el dret a viure i ser com vulguis

El futur del català: parlem-ne avui per parlar-lo demà

Els meus fills també fan esport. El més gran, handbol. I el petit, una activitat extraescolar en la qual practiquen una mica de tot (té cinc anys). Això els forma en molts sentits: els ensenya a treballar en equip, a conèixer-se físicament, a complir regles i ser autoexigents, a escoltar l’entrenador, a ser constants, a acceptar que no sempre es guanya, a tenir un objectiu i anar-hi en contra... Són coses que es poden aplicar a la vida.

Continua llegint l’article de Gemma Mengual a Miradas con Alma.